Perseverem perquè el nostre desànim és la seva victòria
Si hi ha una virtut que compartim els científics, aquesta és la perseverança: la capacitat de sobreposar-nos a la decepció. Tots sabem de l’article rebutjat un cop i un altre, de l’experiment del qual canviem les condicions dotzenes de vegades i no acaba de funcionar, de la intuïció que, després de mesos, encara no hem estat capaços convertir en demostració. Però nosaltres hi tornem: refem l’article i l’enviem a una altra revista, repetim l’experiment, intentem una nova aproximació a la demostració.
Sembla que el nostre país és ara també en un estat de desànim i decepció. La idea de la independència va generar una onada d’il·lusió col·lectiva sense precedents recents, no només al nostre país, sinó entre els països del nostre entorn. Aquella il·lusió ha esdevingut, sense saber ben bé perquè, desorientació, confusió, desconcert… És per això que tornem “els científics per la independència”. Els científics ens trobem, justificadament o no, entre els col·lectius més respectats pels nostres conciutadans (segons es desprèn de les enquestes del CEO). I és al seu servei que podem posar la nostra capacitat per sobreposar-nos a la decepció.
Reobrim el blog i us demanem la vostra participació. Envieu les vostres contribucions a cientificsperlaindependencia@gmail.com.
El blog no és un àmbit de debat entre partidaris i detractors de la independència. L’objectiu del blog és aportar arguments, dades, idees… per convèncer els nostres conciutadans de què la independència és la millor opció per al nostre país, i també fer propostes de com volem que sigui el nou estat.
La primera edició del blog va servir, sobre tot, per articular la nostra comunitat a favor d’aquesta idea. Vàrem ser molts els qui vàrem contribuir de manera totalment desinteressada, robant hores a la nostra feina, a la nostra família o al temps lliure. Pensem que si continuem enriquint-lo amb articles i idees, el blog pot arribar a tenir un impacte també fora de la nostra comunitat. Finalment, és possible que la independència de Catalunya es decideixi per pocs vots. Només cal esgarrapar-ne alguns. I nosaltres potser hi podem contribuir. Som en un moment baix. Ens cal aixecar-nos i tornar-hi. Perquè el nostre desànim és la seva victòria.
Roderic Guigó i Serra és coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica i catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat Premi Ciutat de Barcelona a la investigació científica els anys 2002 i 2012. Advanced European Research Grant.