La creació d’un nou estat com Catalunya permetrà obrir noves vies per desgranar el pes polític dels grans estats europeus. Les actuals crisis evidencien que hem d’aspirar a un poder europeu no sustentat pel poder hegemònic dels més grans, que pretenen marcar el ritme de la Unió.
La disgregació del poder dels estats en un poder únic europeu, no basat en el pes de les potències tradicionals, hauria de ser la forma de construir realment Europa. En aquest sentit, la creació d’un nou estat com Catalunya és un pas endavant vers a l’Europa plurinacional a la qual hem d’aspirar. Cal deconstruir el lideratge alemany, francès i britànic per tal de reconstruir la nova Europa. Però també és el torn de les altres grans cultures que, en el seu dia, van ser el bressol de la civilització. Grècia, Roma i Ibèria tenen ara l’oportunitat de reinventar la seva posició estratègica i ser capdavanteres en aquesta deconstrucció d’Europa.
En el moment en el que Catalunya surti d’Espanya, s’haurien d’obrir noves vies per desgranar el pes polític dels grans estats europeus. Grans en el sentit de les dimensions i del pes específic que tenen en les decisions. Europa haurà de ser l’Europa de les regions o l’Europa dels estats i territoris. Es tracta de que cada estat o regió tingui el seu paper i contribueixi el millor que pugui a una Europa de tots. Catalunya té la mida adequada per fer-ho. A nivell de la ciència, ja fa molts anys que les accions dels seus investigadors no estan només centrades a Espanya. Els nostres col•laboradors són arreu i els equips de recerca tenen la marca que tenen però són universals en la seva factura.
Els casos de les crisis econòmiques de Grècia, Portugal i Espanya ens han de fer veure que no hi ha aixopluc en aquesta distribució territorial d’Europa. Ens mostra que hem d’aspirar a un poder europeu no sustentat pel poder hegemònic dels més grans, que pretenen marcar el ritme de la Unió. Catalunya ha de seguir aquest camí encara que només sigui per supervivència del gran depredador que és Espanya, que pren per model –pel dolent– els seus socis rics del nord.
Xavier Estivill és Investigador Sènior del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Professor Associat de la Universitat Pompeu Fabra i Director de la Unitat de Medicina Genòmica i Personalitzada de Salut de la Dona Dexeus.