Els científics catalans hem decidit participar activament en el debat sobre la independència de Catalunya. Sorprenentment els nostres col·legues escocesos van cometre l’error de defugir entrar en la discussió.
El 24 d’octubre de 2014, la revista Nature Materials va publicar un editorial molt crític sobre la baixa participació dels científics escocesos en el debat sobre la independència d’Escòcia titulat “Silence of Science”. El podeu llegir sencer aquí.
Com era d’esperar, en el seu editorial la revista Nature Materials no es posiciona ni a favor ni en contra de la independència escocesa. Però sí que critica amb vehemència la baixa participació dels científics escocesos en un debat tan important per a la societat escocesa com el d’una eventual independència d’Escòcia. Mentre l’intercanvi d’arguments a favor i en contra a nivell social va ser molt intens, els departaments científics universitaris escocesos van preferir mantenir-se al marge de la discussió. De fet l’única contribució al debat dels científics escocesos es va limitar a mostrar el seu temor per la possible pèrdua del finançament a curt termini provinent del Regne Unit. Malgrat que el finançament de la recerca és un aspecte important a debatre, en una qüestió tan fonamental la possible pèrdua d’un finançament de dos o tres anys no sembla un problema gaire substancial. Com es pot posar al mateix nivell un pas tan decisiu per a tot un poble, com és la independència, amb un finançament a curt termini que, en el cas hipotètic de fallar, representaria únicament posposar una determinada recerca uns pocs mesos? Si s’assoleix la independència, és molt probable que alguns grups de recerca catalans deixin de rebre el finançament del Plan Nacional que tenien assegurat pels propers anys. Tanmateix els beneficis que la independència previsiblement podria aportar a la societat catalana entre els que hi hauria la possibilitat d’incrementar el finançament disponible per a la recerca, la reestructuració de la carrera científica, la probable introducció d’avaluacions periòdiques a investigadors i professors, la reforma del funcionariat, etc. expliquen que molts científics catalans pensem que la pèrdua del finançament a curt termini provinent de l’Estat Espanyol és un mal menor perfectament assumible.
Les enquestes demostren que la societat catalana té una visió molt positiva de la ciència i dels seus científics. Si féssim com els escocesos i entréssim en el debat només per manifestar la por de perdre finançament pels nostres projectes de recerca, aquesta visió quedaria molt malmesa. Els científics catalans formem part de la societat catalana i com a membres d’aquesta societat hem de donar la nostra opinió sobre els eventuals beneficis i perjudicis que la independència suposaria per a la ciència del nostre país i la societat en general. La sectorial de Recerca per la independència i aquesta pàgina web són dos bons exemples de que els científics catalans, a diferència dels escocesos, hem decidit participar activament en el debat. Compromesos amb el nostre país, com ha de ser.
Miquel Solà és investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi i catedràtic de Química de la UdG. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi teòric de mecanismes de reacció i estudis de deslocalització electrònica i aromaticitat molecular. A la UdG ha estat director de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (2004-07), director del departament de Química (2007-10) i director de l’Escola de doctorat (2010-14). Ha rebut la distinció ICREA Acadèmia els anys 2009 i 2014. L’any 2013 va rebre el premi Química Física concedit per la Reial Societat Espanyola de Química.