Quatre Onzes de Setembre 2012-2015

 

Us agradarà saber –perquè fa goig saber-ho–
que per on ara hi ha l’avinguda Meridiana
va ser mesurat un fragment de l’arc meridià
que va de Dunquerque a Barcelona,
per tal de definir, després, el metre.

 

EN LA MAREA

M’endinso en el bosc de banderes, en el clam de llibertat,
en aquesta densa marea humana.
M’agrada ser-hi, en aquesta intensitat,
en l’atracció d’allò desconegut, vibrant, desitjat,
en el desbordament d’un ordre caducat,
en una èpica serena que uneix i s’encomana.
Nens, adolescents, joves, mitjana edat, gent gran.
Quants sentiments diversos en aquesta tarda màgica!:
nostàlgia, esperança, empenta, audàcia, cant.
Que absurdes semblen ara la desesma claudicant,
l’ajupiment covard davant l’espoli extenuant,
les llargues ombres pútrides de l’amenaça tràgica!
Penetro en la galàxia d’estrelles de cinc puntes,
vermelles, blanques, vives, enceses, fulgurants.
Si sempre, tal com ara, cremessin totes juntes,
si tracessin un camí sobre incerteses i preguntes,
en lloc de dispersar-se, barallades i disjuntes!:
les nostres plenituds serien exultants

Manifestació de l’11 de setembre de 2012

——————————————————————————–

VIA CATALANA
1
En aquesta llum de tarda de setembre,
al camp, tan bell –aquest relleu prodigiós,
dels arbres i la terra i el quitrà
de la carretera netejada per un matí de pluja–,

en una via humana que uneix de sud a nord
tantes voluntats íntimes i lliures
en una amalgama d’eufòria compartida,
m’he sentit feliç.

El cel brillant,
la nuvolada arrossegada cap al mar
i, sobretot, la força de la vida,
l’alegria de la voluntat,
l’embriaguesa fràgil però bella
d’acariciar la llum d’un dia històric.

Ah, l’energia de sentir-se
capaços de construir un temps nou,
un país més lliure i creatiu:
com uneix, com fa créixer, com exalta!

Que sigui per bé,
que durin les ganes de sumar,
que siguin escoltades les paraules,
que brilli el futur com brilla aquesta llum
bellíssima de la tarda.

Riudoms, 11 de setembre de 2013

———————

2

Mirant Europa, oblidant Espanya,
contemplant el mar, ignorant Madrid,
que ample semblava el món,
que alegre!:

amb menys insults,
amb menys amenaces,
amb més democràcia,
indiferent, però amb camins possibles,
fred i distant, però amb escletxes obertes,
sense aquest empresonament en un dogma,
sense aquesta sordesa malcarada
i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.

I tan potent que hauria pogut ser
l’Espanya de la suma i el respecte!
Però mai no podrà ser:
ni la volen, ni ens hi volen,
només volen manar, cobrar i controlar.

Per això, en aquell immens riu groc
de sud a nord, de nord a sud,
ningú no trobava a faltar Espanya:
era un dia d’eufòria, de festa, de família,
de confiança en el futur,
i no pas de pensar coses grises o impossibles:
l’Espanya que no han deixat ser,
la llosa insostenible de l’Espanya d’ara.

Potser algú en escoltava:
Déu?, Europa?, el món?
No pas Espanya..

Barcelona, 13 de setembre de 2013

————————————————————————————————

V
A la V de l’11 de setembre a Barcelona

V de veu i de vot –de voz i de voto,
de voice i de vote, de voix, de voce–, s’entén,
en moltes llengües s’entén,
que la paraula ha de ser lliure i el vot ha de ser permès,
que així se sumen les veus i es fa la vida dels pobles.

V de vida, de vértex, de valor, de voluntat,
però no pas v de Veritat, perquè la veritat no és teva,
ni v de vergonya,
perquè amb pau i raons no t’has d’avergonyir de res,
ni v de Victòria,
perquè ni has vençut ni has de véncer
–ja que la victòria no ha de ser dels uns sobre els altres,
sinó de la paraula viva sobre el silenci imposat–,
ni v de víctima,
perquè ni vols ser víctima ni has de fer-ne,
ni v de violència, ni de vent, ni de vanaglòria,
perquè has de ser constructiu, profund, i tenaç.

V de veu i de vot,
tan simple i elemental com això, en una democràcia:
parlar, raonar, escoltar, comptar, decidir:
tan obvi com un camí,
tan clar com un mètode, tan net com una suma.

Setembre de 2014

————————————————————————————————

AVINGUDA MERIDIANA: VIA LLIURE
Esperant l’onze de setembre

Us agradarà saber –perquè fa goig saber-ho–
que per on ara hi ha l’avinguda Meridiana
va ser mesurat un fragment de l’arc meridià
que va de Dunquerque a Barcelona,
per tal de definir, després, el metre.

És a dir: aquest espai
–avui tan dur, tan poc harmoniós, tan envaït
pel tràfec i la pressa, però tan poblat i vital–
va més enllà de si mateix i s’enalteix en símbol:
espai local i mesura del món,
territori concret i ideal de raó,
brisa mediterrània i il•lustració europea.

Quan hi siguem, pensem-hi: via lliure;
una voluntat de participar en el món
sense que ens neguin, ja d’entrada, la veu;
sense que ens amenacin amb lleis
fetes per a anul•lar-nos;
que els límits legals siguin raonables i justos
per al bon ordre de tots,
i no pas abusivament arbitraris.

Ordre i raó, llibertat i justícia;
ajudar el qui quedi enrere;
impulsar el qui s’avanci;
sumar tot el que vulgui ser sumat;
intentar comprendre el que no vulgui ser sumat;
i tot i això, saber que estem omplint tan sols
un petit fragment d’un gran arc
que abraça el món i va més enllà de nosaltres.

Setembre de 2015

David Jou és professor de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament a la seva tasca científica (sis llibres i 240 articles de recerca), Jou ha publicat 25 llibres de poesia (en català) i 10 obres d’assaig (sobre cosmologia, mecànica quàntica, neurobiologia, matèria i materialisme, temps, ciència i religió).