Ara ho volen portar a judici:
l’orgull ferit de l’autoritarisme incivil,
l’arrogància centralista i dogmàtica,
la lletra morta de lleis degradades:
quina absurditat,
quina indignitat!
No hi va haver ni un vidre trencat,
ni un desordre,
cap altra coacció que les de Madrid.
Hi va haver urnes, paraules, il·lusió, voluntat,
organització, eficàcia, la suma de veus lliures
que fan la veu i l’ànima d’un poble,
i qui va voler quedar-se a casa
-qui no hi va creure, qui hi va estar contra-
s’hi va quedar:
llibertat per a tots i pau per a tots:
una cosa anomenada democràcia,
que cabia a Espanya i on hi cabíem tots.
I ara ho volen portar a judici:
l’orgull ferit de l’autoritarisme incivil,
l’arrogància centralista i dogmàtica,
la lletra morta de lleis degradades:
quina absurditat, quina indignitat!
Haver de suportar un Estat sempre en contra:
aquesta inseguretat jurídica,
aquesta falta de reconeixement,
el pertinaç drenatge d’oportunitats
materials i espirituals:
això és el que fa tan clara
la necessitat urgent d’independència.
Homenatge a tos els qui ho van fer possible:
des del President al darrer voluntari,
gratitud pel seu coratge, per la seva feina,
per tota la delicada arquitectura legal,
per l’alta exigència cívica i moral,
per tota la intensitat de vida que van posar
per fer més intensa la veu de la nostra vida.
David Jou (Sitges, 1953) és professor de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament a la seva tasca científica (sis llibres i 240 articles de recerca), Jou ha publicat 25 llibres de poesia (en català) i 10 obres d’assaig (sobre cosmologia, mecànica quàntica, neurobiologia, matèria i materialisme, temps, ciència i religió).