Would Catalonia be accepted in the EU after its independence?

If, in spite of the authoritarian opposition of the Spanish Government, Catalonia wins independence by democratic methods and without violence, it would be a lesson of democracy for Europe and the World.

 mario-ezquerra.jpg
Mario Ezquerra

The question could hardly be raised. The question is not how Catalonia joins the EU, but if it is possible to EXPEL Catalonia from the EU, since, as a part of Spain, Catalonia is currently within the EU (including EU citizenship). So there are two possibilities:

1. Catalonia makes a declaration of independence that is not recognized by Spain. Thus, at this moment Catalonia would still be part of the EU. Regardless of the political tension due to Catalonia’s acts of sovereignty, and the police or legal repression that Catalans might suffer from the Spanish state.

2. Spain recognizes the new situation. This is when the issue of whether Catalonia should be part of the EU or not would be raised. But AT THAT VERY MOMENT Catalonia would be part of the EU, so the question would be “should it be expelled?” First of all, many and unclear legal considerations should be taken into account, which it would probably take years to sort out. Furthermore, would anyone benefit from expelling Catalonia from the EU? Since:

* It would harm Spain itself (70% of Spanish exportations reach the EU through Catalonia).

* For this very same reason, it would damage the overall EU economy. It is also worth pointing out that the EU would lose the most developed region within Spain in many aspects, such as industrial and scientific performance. Though Catalonia has capacity enough to hurt both Spain and the EU, it does not want to do so, and Catalans are enthusiastic supporters of EU.

* After Brexit, the last thing EU should want is seeing more countries leaving the EU.

If, in spite of the authoritarian opposition of the Spanish Government, Catalonia wins independence by democratic methods and without violence, it would be a democratic lesson for Europe and for the world. Democracy should not scare us in any way. The international laws of self-determination are mandatory for all countries that have signed them, such as Spain. Self-determination of all nations, not just colonies.

Are there other EU regions that could demand the same as Catalonia? Maybe, History is dialectical and we must accept political changes, provided they are democratic. But let’s keep in mind that other States may not be as politically blind as Spain, which has practically left independence as the only option Catalonia has. For the EU, the real danger is not Catalonia, but the fanatic nationalism of Spain. When the crash between both Governments occurs, the EU will have to choose whether supporting democracy or authoritarianism.

Mario Ezquerra és investigador del Programa Miguel Servet del ISCIII a l’IDIBAPS.

Les beques universitàries a l’Imperi Galàctic

Fa molt i molts anys, a una galàxia llunyana, l’Imperi Galàctic maltractava les díscoles colònies de la perifèria (les colònies sempre són a la perifèria).

 quim_bosch.jpg
Joaquim Bosch

Un dels instruments amb què l’Imperi Galàctic les castigava era amb l’accés a la universitat. A les colònies hi havia el 15,6% dels estudiants de tot l’Imperi, però l’Imperi només hi destinava l’11% de les beques.

Per fer-ho encara més sagnant, i malgrat que les taxes més cares de tot l’Imperi eren a les universitats de les colònies, els (pocs) becaris que hi havia a les colònies veien que les seves beques venien amb menys diners que les dels estudiants de la resta de l’Imperi, perquè al seu 11% de beques l’Imperi només hi destinava el 10% dels diners.

QuimBoschJul14.jpg
Percentatge: estudiants universitaris de les colònies respecte els del conjunt de l’Imperi Galàctic (línia blava); beques atorgades a estudiants de les colònies respecte el conjunt de beques de l’Imperi (línia vermella); diners atorgats a becaris de les colònies respecte els diners per al conjunt d’universitaris de l’Imperi (línia verda), per als 10 últims cursos acadèmics disponibles. Fonts: INE, Idescat, i Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

La situació no només era injusta, també era il·legal. Fins i tot el Tribunal Constitucional de l’Imperi havia dictat una sentència on reconeixia que els Estatuts d’Autonomia de les colònies, tant el de 1979 com el de l’any 2006 dDV (després de Darth Vader), els atorgaven la competència de les beques universitàries i instaven l’Imperi a traspassar la competències i els diners a les colònies. Però l’Imperi es passava els Estatuts d’Autonomia i la sentència del Tribunal Constitucional pel folre de l’Estrella de la Mort. No ens hem d’estranyar, així és com sempre s’ha tractat -i com sempre es tractarà- les colònies. Aquí, i a la Xina Popular.

(To be continued)

Quim Bosch és doctor en Física pel Trinity College Dublin i Màster en Comunicació Científica per la UPF-BSM. Gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i divulgador científic. Traductor al català del programa HiRISE Beautiful Mars, primer -i fins ara únic- recurs en català d’una missió activa de la NASA, i autor del conte Take, el fotó.

Reobertura del bloc: científics davant l’1-O

Tornem a obrir el blog “els científics, per la independència”

24 de juliol de 2017

Tornem a obrir el blog “els científics, per la independència” que vàrem engegar durant la campanya del 27-S. A pocs mesos de l’ú d’octubre de 2017 ens trobem en una situació aparentment similar a la de les eleccions del 27 de setembre de 2015, però el desenllaç en aquest cas pot ser definitiu.

Per tal que aquest es resolgui a favor de la independència de Catalunya cal un esforç de tots. També el nostre, els dels científics, els quals ens trobem, justificadament o no, entre els col·lectius mes respectats pels nostres ciutadans.

Com en l’edició anterior, us demanem la vostra col.laboracio en forma d’ entrades curtes per al blog (dues-centes, tres-centes.., no més de cinc-centes paraules) on exposeu les vostres raons a favor de la independència de Catalunya.

Feu arribar aquesta invitació als vostres col·legues, incloent-hi -aquesta vegada, també- estudiants i personal d’administració i serveis. Si us plau, envieu les vostres contribucions a contacte@cientificsperlaindependencia.cat.

Demostrem que no tenim por. Que, si cal, desobeirem. I que votarem SÍ l’1-O!

Cordialment,

Marta Alegret,
Montse Daban
Jordi Font
Roderic Guigó

En nom de “els científics, per la independència”

Marta Alegret  és llicenciada en Farmàcia
i Doctora en Farmàcia. És professora titular de Farmacologia a la Universitat de Barcelona.

Montse Daban és llicenciada en Biologia i Doctora en Biologia Molecular Estructural. És assessora i responsable de relacions internacionals a la Secretaria d’Universitats i Recerca (Generalitat de Catalunya).
Jordi Font és llicenciat en Ciències Físiques i Doctor en Física. Ha estat Professor d’Investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Roderic Guigó és llicenciat en Biologia i Doctor en Bioestadística. És Group Leader al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i professor de Bioinformàtica a la Universitat Pompeu Fabra.

Necessitem un marc de llibertat i progrés: Un país nou

L’Estat espanyol ha estat una rèmora per poder avançar en l’àmbit social, econòmic, científic i cultural. L’impacte negatiu no l’hem patit només a Catalunya, sinó que molts altres llocs de l’stat s’han vist i es veuen perjudicats per un estat ancorat en el passat i curt de mires respecte a com estructurar una societat de progrés.

Xavier_Estivill.jpg
Xavier Estivill

Espanya no ha viscut cap revolució que sacsegés la societat i les seves estructures. Catalunya sí que les ha viscut aquestes revolucions perquè un cop i un altre hem tingut un estat que ha oprimit i castigat la gosadia de la nostra gent de voler ser. Aquesta és una gran diferència entre nosaltres i ells. Els hi caldrà una revolució per deixar el caciquisme de parlament, funcionariat i judicatura. Segurament, la nostra independència els farà millorar les seves estructures de govern. Ens interessa tenir uns bons veïns. Ens importa que també siguin feliços. Segur que ho seran molt més quan nosaltres siguem el que volem ser sense vassallatges ni prebendes. Gairebé tot el que tenim en recerca a Catalunya s’ha aconseguit per la tossuderia de voler desenvolupar les nostres capacitats aquí, i no haver de fer-ho sotmesos a la capital d’un Estat on segueixen invertint com i on volen.

En aquests anys de dificultats econòmiques, la manca de visió de futur en recerca s’ha materialitzat sobretot en els molts investigadors que no treballen als principals centres de recerca. Ells han sofert més que ningú l’efecte de retrocedir en el suport a la recerca i el desenvolupament. La república catalana no deixarà que passi això. Hem de construir un país que estigui basat en l’educació, la cultura la ciència i el progrés, pel bé de tots cada un dels ciutadans i ciutadanes. No fallarem. Tenim la sort que podem recomençar amb tot el que sabem, amb tot el que hem après del que no hem de fer i del que ens cal fer per construir un nou país. No defallirem!

Xavier Estivill és metge i investigador de Salut de la Dona Dexeus (Barcelona) i de Sidra Medical Research Center (Doha).