Ja no hi ha marxa enrere

En aquest segle XXI, amb la tecnologia existent, és impossible amagar que milions de persones demanen poder votar en referèndum com volen el seu futur.

Com a investigador viatjo de tant en tant pel món, en conferències i congressos, reunions de coordinació de projectes o estades de recerca. Des que van començar les massives manifestacions cada 11 de setembre dels darrers anys, i especialment d’aquests dos últims anys, allà on vaig em demanen per la situació de Catalunya i em pregunten si serem independents o no. La notícia ja fa temps que ha saltat tots els dics de contenció que el govern espanyol ha intentat posar per evitar-ne la propagació, però en aquest segle XXI, amb la tecnologia existent, és impossible amagar que milions de persones demanen poder votar en referèndum com volen el seu futur.

Hom podria pensar que la notícia ha arribat només a les capes més cultes o erudites de les societats estrangeres, però la meva experiència personal (tot i que no n’he fet un estudi científic rigorós) em diu que no és així. Com a anècdota, entre d’altres que he viscut de similars, fa poc vaig arribar a l’aeroport de Haneda (Tòquio). Esperant l’arribada del metro que ens havia de dur al RIKEN, un noi jove japonès ens va sentir parlar en català i ens va preguntar en un correcte castellà d’on érem. Li vam explicar que veníem de Vic, prop de Barcelona, i automàticament ens va preguntar sobre la independència i el referèndum. Ell és un noi que treballa a l’aeroport i que havia après castellà mirant vídeos a Youtube. Té clar que Catalunya, tot i formar part encara d’Espanya, és una nació diferent, amb llengua pròpia i cultura mil•lenària, i se sorprèn al veure la negativa del govern espanyol a parlar d’un referèndum.

Les notícies, per tant, arriben i arriben per a tothom, i la gent pregunta encuriosida i amb interès en veure la persistència dels catalans a voler fer un referèndum acordat amb l’estat espanyol. Veient la negativa a parlar-ne, tots entenen que s’ha de poder votar per saber què vol la gent. I jo els explico que així serà, que ja no hi ha marxa enrere i que la decisió de què volem ser està a les nostres mans.

Per això votaré Sí al referèndum de l’1 d’octubre, perquè és una oportunitat d’or per fer les coses d’una altra manera, més justes i més transparents, i sobretot perquè no veig cap més altra forma de passar pàgina al franquisme que encara governa el destí d’Espanya.

Jordi Solé i Casals és Catedràtic del Departament d’Enginyeries de la UVic-UCC. Doctor Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i Llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment dirigeix el Grup de Tractament de Dades i Senyals. Els seus treballs de recerca se situen dins del domini del processament de senyal i les neurociències, amb aplicacions al processament de veu, processament de senyals biomèdics, classificació i reconeixement de patrons..