Com a poble sobirà, crec que ens cal aprofitar el moment per a exigir als nostres polítics la creació de mecanismes de participació i decisió ciutadana que ens permetin molt més que escollir els nostres representants cada 4 anys donant-los un xec en blanc.
Estem en uns moments molt intensos, gairebé èpics, del procés d’independència. No dic res de nou, però potser caldria aprofitar el moment per a fer algunes reflexions socials.
Ara mateix estem contraposant legalitat contra legitimitat i afirmem, sense complexos, que les lleis han d’emanar de la democràcia. Hi estic completament d’acord, però aquest principi no l’hauríem d’aplicar només quan els interessa a les nostres pròpies elits per a poder-se enfrontar a la legalitat vigent espanyola. Com a poble sobirà, crec que ens cal aprofitar el moment per a exigir als nostres polítics la creació de mecanismes de participació i decisió ciutadana que ens permetin molt més que escollir els nostres representants cada 4 anys donant-los un xec en blanc (“de facto” ho fem així, ja que l’incompliment del programa electoral no té cap repercussió legal, cosa que probablement caldria canviar).
Ens calen mecanismes de democràcia directa, on cada ciutadà pugui proposar esmenes o alternatives al que proposen, o ja han fet, els nostres representants. Des de les coses més petites (p.e. eliminar o canviar un límit de velocitat en una certa carretera) fins a les més importants (p.e. ampliar les terminals de l’aeroport del Prat). Caldria establir mecanismes per a poder exposar els avantatges i inconvenients de cada opció i, basant-nos en aquesta democràcia que suposadament tant es defensa en aquests moments, establir un sistema vinculant de votació on hi participi el màxim de gent.
Basant-nos en internet i en la seguretat digital actual és tècnicament senzill crear aquest tipus d’eines, però per a mi hi ha dues dificultats bàsiques: la primera rau en que la majoria dels nostres actuals dirigents s’hi oposarien, ja que aquest sistema els trauria molt poder de decisió i no els permetria afavorir fàcilment opcions “personals”, no representatives de les necessitats socials generals, per a dir-ho finament.
El segon problema som nosaltres mateixos, ja que prendre decisions col•lectives implica tenir sentit de col•lectivitat i pensar més enllà del nostre melic. Implica formar-se abans d’opinar i responsabilitzar-se d’allò que es decideix. En altres paraules, implica créixer i madurar com a demòcrates. Però ara seria un molt bon moment, oi?
Moisès Burset és Professor Associat al Departament d’Estadística de la Universitat de Barcelona. Expert en Bioinformática, Bioestadística i Recerca sobre el Càncer.