Homes i dones que ho han deixat tot i que ara viuen i treballen a Catalunya, que se senten catalans, amb filles i fills catalans. Gent que sent seva la terra d’acollida, que veu un poble que treballa i que creu en aquest projecte, que empeny i s’esforça per un present i futur millors.
El passat diumenge 6 d’agost, durant la celebració de la diada nacional d’Equador al recinte del Fòrum, la sectorial d’immigració de l’ANC va passar una enquesta a 120 catalans d’origen estranger, majoritàriament equatorians. Entre les preguntes vam formular la de “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. De les 102 persones que deien que voldrien anar a votar va haver-n’hi 69 a favor del Si. Ja es força interessant, però la dada que mes em va cridar la atenció, sens dubte, es que la majoria dels enquestats a favor del Si eren persones de entre 31 i 50 anys, que porten mes de 10 anys a Catalunya i que tenen NIF. Especialment les dones: 24 de 27 en aquestes condicions estaven a favor del Sí.
Això es sentit de pertinença. Això es esser pare i sobre tot mare, creure en un projecte per tu i pels teus. Homes i dones que ho han deixat tot i que ara viuen i treballen a Catalunya, que se senten catalans, amb filles i fills catalans. Gent que sent seva la terra d’acollida, que veu un poble que treballa i que creu en aquest projecte, que empeny i s’esforça per un present i futur millors. I malgrat tota aquesta confiança, es gent que te la capacitat de percebre que hi ha moltes coses que encara no funcionen com haurien de funcionar, que les oportunitats no arriben per igual a tothom, que encara hi ha massa privilegi i injustícia, que la riquesa que generem es queda pel camí, que el govern de l’estat espanyol viu en una època i un lloc molt distants als que ara necessitem.
Els nous catalans i catalanes, igual que molts d’altres, confiem en el nostre futur. Sabem que podem arribar molt mes lluny d’on som ara: un futur de treball digne, d’igualtat d’oportunitats, de diversitat i acollida, d’educació i valors morals. Un país amb un govern proper i sensible a les necessitats de la gent, un govern al que puguem exigir totes les seves responsabilitats. Un país que porti com a bandera la justícia social i l’educació, que tingui el respecte a la gent i a la natura com a primeres prioritats, un país on els fills creixin amb els valors de la tendresa i la confiança, un país de persones per a persones. Un país orgullós de si mateix, que no tingui por a ser diferent, a ser sensible, un país agermanat amb els països veïns però d’igual a igual, no maltractat i explotat.
Les dones que van néixer a l’Equador i que treballen a Catalunya des de fa 15 o 20 anys ho tenen molt clar. Elles tenen aquesta intuïció de mares, aquest sentit de pertinença que et fa tenir cura d’allò que estimes, creure en tu i els teus, sentir que sí que pots. Pertanyen a Catalunya i saben que Catalunya pot arribar molt lluny, que els seus fills i filles catalanes creixeran ben preparats i plens d’oportunitats, valents i sensibles alhora, amb confiança i germanor. Ara toca que tots ens ho creguem.
Josep Lluís Pelegrí i Llopart és professor d’investigació del CSIC. Ha treballat a Petróleos de Venezuela, Old Dominion University, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i University of Wisconsin. Des de 2003 treballa a l’Institut de Ciències del Mar, on actualment coordina el grup d’Oceanografia Física i Tecnològica i les activitats de formació acadèmica del centre.