Dia: 15 de setembre de 2017

Votaré Sí perquè en fer-ho i si el resultat és favorable, podré ser exigent. Com a científic i com a ciutadà podré exigir que la nova realitat es construeixi des de l’honestedat política, enyorada des de fa anys en molts dels nostres representants, molt acostumats a conviure amb la corrupció i el clientelisme.

En un escrit anterior, vaig apuntar algunes reflexions generals sobre la meva posició a l’hora de plantejar-me el desig d’una Catalunya independent i fer-ho des del vessant professional com a científic que ha treballat en una institució pública, el CSIC, a qui no em fa cap recança mostrar d’antuvi el meu agraïment.

Ara però, ha arribat l’hora de la veritat amb la convocatòria d’un referèndum perquè la nostra societat voti la seva preferència de futur. La meva opció la tinc clara: votaré SÍ. I ho faré per una confluència de motius racionals i sentimentals, que viuen en harmonia i il·lusió tot esperant l’1 d’octubre. En podria comentar uns quants, segurament coincidents amb els de molts col·legues universitaris i d’institucions públiques i privades de recerca que ja ho han fet. Tanmateix n’escullo un de sol.

Votaré Sí perquè en fer-ho i si el resultat és favorable, podré ser exigent. Com a científic i com a ciutadà podré exigir que la nova realitat es construeixi des de l’honestedat política, enyorada des de fa anys en molts dels nostres representants, molt acostumats a conviure amb la corrupció i el clientelisme. S’edifiqui sobre uns principis que respectin i facin respectar les normes democràtiques elementals en un clima de llibertat responsable. Proporcioni respostes fora de populismes i demagògies a les urgències socials enquistades des de fa temps. Promogui l’educació a tots els nivells, estimuli els sistemes de valors que se’n deriven i es comprometi a no fer d’aquestes polítiques un ús partidista de curta volada. Es treballi a fons per la pau i la cooperació entre els pobles sense descuidar la garantia de viure en un entorn de seguretat. En definitiva, crec que el triomf del SÍ em donarà aquest dret a exigir i el vull exercir.

Àngel Messeguer i Peypoch és professor d’Investigació del CSIC adscrit a l’Institut de Química Avançada de Catalunya. En va ser director entre el 2005 i el 2012. Ha treballat sobre les aplicacions de la química mèdica al descobriment de fàrmacs. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Votaré SI per poder-nos administrar nosaltres mateixos. Els fets ens han demostrat que l’estat espanyol no defensa els nostres interessos ni culturals, ni econòmics, ni la nostra voluntat i que no tenim altra sortida que gestionar-nos com un estat més dins la UE.

Tres preguntes em faig. Per què un referèndum d’autodeterminació? Per què votar sí a la independència? Per què ara?

Som un país, una terra, un poble, una història, una llengua, una cultura, una voluntat, una dignitat que ens vesteix com a nació amb tot el dret a decidir sobre el seu futur. Com a majoria dels catalans penso que és inqüestionable que tenim dret al referèndum.

Votaré SI per poder-nos administrar nosaltres mateixos. Els fets ens han demostrat que l’estat espanyol no defensa els nostres interessos ni culturals, ni econòmics, ni la nostra voluntat i que no tenim altra sortida que gestionar-nos com un estat més dins la UE. El cas dels científics és paradigmàtic. Treballem en xarxa amb col•legues d’arreu, de dins i fora l’estat espanyol, sense cap diferència entre ells. Però alhora competim amb tots ell pels fons de recerca. Nosaltres amb les mans lligades per la manca de suport a la recerca a Espanya. És aquí on rau el desencontre entre la manca de voluntat de l’estat espanyol per promoure la recerca i la manifesta voluntat del govern català i la societat catalana per promoure-la. Aquesta situació va en contra de l’èxit del model català de recerca, de la competitivitat dels seus centres i investigadors, i de la retenció del nostre talent jove que es veu obligat a emigrar. Un nou estat català defensaria la recerca, el coneixement i la cultura com una prioritat..

Ara és el moment, pel llarg camí des de la sentència de l’estatut, humiliant i desastrosa per als catalans.

Jordi Sunyer és Investigador del CREAL i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Autor de recerca de gran impacte sobre l’efecte de les exposicions ambientals durant el desenvolupament dels nens i, en especial, efectes de la contaminació de l’aire en el desenvolupament cognitiu.