Votaré Sí perquè en fer-ho i si el resultat és favorable, podré ser exigent. Com a científic i com a ciutadà podré exigir que la nova realitat es construeixi des de l’honestedat política, enyorada des de fa anys en molts dels nostres representants, molt acostumats a conviure amb la corrupció i el clientelisme.
En un escrit anterior, vaig apuntar algunes reflexions generals sobre la meva posició a l’hora de plantejar-me el desig d’una Catalunya independent i fer-ho des del vessant professional com a científic que ha treballat en una institució pública, el CSIC, a qui no em fa cap recança mostrar d’antuvi el meu agraïment.
Ara però, ha arribat l’hora de la veritat amb la convocatòria d’un referèndum perquè la nostra societat voti la seva preferència de futur. La meva opció la tinc clara: votaré SÍ. I ho faré per una confluència de motius racionals i sentimentals, que viuen en harmonia i il·lusió tot esperant l’1 d’octubre. En podria comentar uns quants, segurament coincidents amb els de molts col·legues universitaris i d’institucions públiques i privades de recerca que ja ho han fet. Tanmateix n’escullo un de sol.
Votaré Sí perquè en fer-ho i si el resultat és favorable, podré ser exigent. Com a científic i com a ciutadà podré exigir que la nova realitat es construeixi des de l’honestedat política, enyorada des de fa anys en molts dels nostres representants, molt acostumats a conviure amb la corrupció i el clientelisme. S’edifiqui sobre uns principis que respectin i facin respectar les normes democràtiques elementals en un clima de llibertat responsable. Proporcioni respostes fora de populismes i demagògies a les urgències socials enquistades des de fa temps. Promogui l’educació a tots els nivells, estimuli els sistemes de valors que se’n deriven i es comprometi a no fer d’aquestes polítiques un ús partidista de curta volada. Es treballi a fons per la pau i la cooperació entre els pobles sense descuidar la garantia de viure en un entorn de seguretat. En definitiva, crec que el triomf del SÍ em donarà aquest dret a exigir i el vull exercir.
Àngel Messeguer i Peypoch és professor d’Investigació del CSIC adscrit a l’Institut de Química Avançada de Catalunya. En va ser director entre el 2005 i el 2012. Ha treballat sobre les aplicacions de la química mèdica al descobriment de fàrmacs. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.