Ells pregunten com es viu aquí, què pensa la gent, qui tira del carro… i nosaltres els demanem com es viu allà i quines notícies els arriben. Les converses són sempre educades i amb arguments. I la veritat és que mai m’he trobat cap investigador visitant que no entengui les raons per les quals volem la independència.
Una de les coses més interessants de la recerca és que normalment treballes en equip. Aquest equip està format, en primera instància, per membres del teu grup i de la teva universitat. Però sovint l’equip és molt més ampli, especialment en projectes grans en els quals s’involucren altres grups d’altres centres. Aquests centres, en el nostre cas, sovint són d’universitats de fora de Catalunya, de grups d’investigació amb qui col•laborem des de fa molts anys. Aquesta col•laboració també es materialitza, a vegades, amb la participació en tribunals de defensa de tesis doctorals, bé perquè jo vagi en algun tribunal fora de Catalunya, o bé perquè investigadors de fora vinguin a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Tots aquests intercanvis són sempre cordials, i en el transcurs de les trobades acostumem a parlar de tot. I de tot vol dir parlar també de Catalunya i d’Espanya, de la relació entre uns i altres i de l’impacte que això pot tenir en el nostre àmbit. Els investigadors que ens visiten els portem a passejar pel centre històric de Vic. I des de fa uns anys ja sabeu que tenim una Plaça Major permanentment engalanada de senyeres i banderes independentistes. Passejant per la ciutat comentem el tema. Ells pregunten com es viu aquí, què pensa la gent, qui tira del carro… i nosaltres els demanem com es viu allà i quines notícies els arriben. Les converses són sempre educades i amb arguments. I la veritat és que mai m’he trobat cap investigador visitant que no entengui les raons per les quals volem la independència.
Tot passejant, acabem comprant alguna llonganissa de Vic, s’ha de promoure el producte propi, oi?, i si tenim temps anem a dinar en algun restaurant. En tots els casos els treballadors de botigues i restaurants, per aquella manera de fer dels catalans, s’adrecen en castellà als convidats. I aquests, a vegades una mica sorpresos, agraeixen el fet i s’adonen en pròpia pell de les mentides que els expliquen més enllà de l’Ebre. A la sobretaula parlem de projectes i entre bromes acabem dient que la independència ens ajudarà a poder crear consorcis potents entre grups de diferents països, Espanya i Catalunya, per poder sol•licitar projectes europeus que exigeixen participació de diferents estats membres. Segur que en un futur proper això serà una realitat i continuarem col•laborant amb els nostres companys d’Espanya. Com va dir Miguel de Unamuno, la cultura ens fa més lliures i això es nota en aquestes converses.
Jordi Solé i Casals és Catedràtic del Departament d’Enginyeries de la UVic-UCC. Doctor Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i Llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment dirigeix el Grup de Tractament de Dades i Senyals. Els seus treballs de recerca se situen dins del domini del processament de senyal i les neurociències, amb aplicacions al processament de veu, processament de senyals biomèdics, classificació i reconeixement de patrons.
