Em sento molt preocupat, veient la degradació de la política espanyola i la manca d’idees i apostes progressistes que ens ha fet tornar a viure retallades en els drets fonamentals que ens remunten als temps de la dictadura. També estem vivint arran d’això una instrumentalització dels mitjans de comunicació que hauria de preocupar-nos, i molt.
Massa vegades es passa per alt que som molts els qui no som catalans i defensem el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Personalment soc valencià, fill d’andalús i gallega, emigrant en una terra que m’ha acollit de manera extraordinària, tant a mi com a la meva família. M’estimo Catalunya i també m’estimo Espanya. Per molts de nosaltres no hauria d’haver-hi cara o creu, els hi devem molt a totes dues nacions i penso que ens hauríem d’entendre el més aviat possible. Amics/amigues, és l’hora de deixar parlar al poble català.
No en tenim cap dubte: Espanya és integrada per pobles germans, barrejats en una riquesa cultural i lingüística extraordinària, pobles civilitzats que hem de respectar-nos des de posicions de diàleg i no des de l’actitud bel•ligerant i incendiària del partit en el poder a Madrid des de fa massa anys. Com a valencià vaig viure en carn pròpia els pitjors anys de corrupteles polítiques del PP al País Valencià, aspecte que unit a la meva especialització científica em va animar a marxar a Califòrnia durant tres anys per després tornar a Catalunya. El meu retorn va ser a aquesta terra beneïda just perquè al meu camp hi havia el centre de recerca on millor podia desenvolupar-me professionalment. Tot i ser molt feliç a Catalunya, veig amb immensa preocupació que els ciutadans de la resta d’Espanya no s’adonin que no és acceptable que un partit corrupte es mantingui en el poder tantes legislatures consecutives, com va passar tot just a la meva estimada terra valenciana. Més de dues dècades van necessitar els valencians/es per adonar-se de la magnitud del problema i la necessitat de regenerar la classe política.
Doncs bé, com a científic treballant a Catalunya penso que també tinc el deure de posicionar-me davant de l’actitud intolerant, immobilista i pròpia de temps franquistes del govern del PP. Des del recurs al Constitucional de l’any 2010 només ha buscat titulars per humiliar i ferir el poble català, un dels majors contribuïdors nets a l’estat espanyol, amb recursos, querelles, inhabilitacions i persecucions polítiques que més recorden altres temps. Aquesta postura encara va ser incrementada després de manifestacions multitudinàries i pacífiques com mai ha vist el món. És això una postura raonable? Rotundament no. Tots els que vivim a Catalunya ens sentim tremendament ferits per l’actitud antidemocràtica d’alguns conciutadans, i per això n’estem tips de tolerar la degradació de la democràcia de la qual estem sent testimonis d’excepció. A Catalunya no hi ha cap adoctrinament, sino que veiem amb una perspectiva diferent quin és el veritable problema d’Espanya: la intransigència. Si us plau, raonem i no ens deixem portar per l’enemic del poble, aquell que només busca enfrontar i dividir per tal de mantenir els privilegis d’uns pocs. Defensem cadascú el nostre parer i busquem convèncer amb respecte i estima els altres, no els tapem pas la boca. Per això demano que deixem parlar al prop del 80% de catalans que volen expressar-se democràticament sobre el seu futur.
Em sento molt preocupat, veient la degradació de la política espanyola i la manca d’idees i apostes progressistes que ens ha fet tornar a viure retallades en els drets fonamentals que ens remunten als temps de la dictadura. També estem vivint arran d’això una instrumentalització dels mitjans de comunicació que hauria de preocupar-nos, i molt. Aprofito per dir que és completament fals que el moviment independentista estigui basat o es recolzi en un nacionalisme intransigent. Si així fos, molts emigrants mai l’hauríem adoptat per tal de combatre l’estat de setge a les llibertats imposat ara des del govern central. Tampoc els fills de centenars de milers d’emigrants que van venir a Catalunya fa dècades.
Davant d’aquest panorama tan trist i decebedor que em trenca el cor (polítics disposats a fer enfrontar als ciutadans per tal de mantenir la ja caduca constitució del 78), no veig més sortida que una renovació completa de la classe política, encetada per un procés constituent, primer a Catalunya i esperem que tot seguit a l’estat espanyol. El meu pare sempre m’ha explicat el que va conèixer de la república a la seva infantesa i enyora aquell sistema per entendre’ns en conjunt. Tots nosaltres tenim molta il•lusió per trobar un nou marc i no tenim pas cap odi, ni rancúnia, tot just el contrari, volem llibertat de nou.
Per això defenso en aquest bloc la necessitat de respectar el referèndum per coherència, per dignitat democràtica i per tal d’obrir un gran debat que permeti la regeneració completa de la classe política. Tampoc amago pas la meva Il•lusió per fer tornar la república a Catalunya i, tant de bo aviat, a la resta d’Espanya. De moment, la nostra esperança per construir un país de tothom, ens fa cridar ben alt amb tots els catalans/es: Visca la República Catalana!
Josep Maria Trigo és astrofísic doctorat Cum Laude per la Universitat de València, especialitzat en meteorits i planetologia a UCLA (Califòrnia) i actualment científic titular a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)
