Significativament oberts

 

La República no només ens portarà un estat modern del segle XXI, teixit al XXI i preparat per als anys venidors, també ens impulsarà en mecanismes de mecenatge amb lleis pròpies i adequades per afavorir-ho, ens impulsarà en comunicació científica encara més, i ajudarà sens dubte a què la ciència i la tecnologia sigui encara més al carrer, construint una societat basada en el coneixement que serà l’enveja del món.

Delgado.jpg
Raül Delgado

Una de les grans diferències entre el nostre país i l’estat al qual pertanyem fins ara ha sigut clarament el tarannà polític en vers la ciència i la tecnologia. Un fet que indubtablement ha sigut responsable del gran avenç científic de Catalunya, i de la seva obertura al món. Els nostres centres estan plens d’investigadors d’arreu del món, exemplificant que a Catalunya, la meritocràcia científica és un fet real. Palpable. Si això ho hem fet sent una autonomia, què serem capaços com a país independent? Qui al món no voldrà desenvolupar la seva tasca a Catalunya, un país ric culturalment, amb tradició científica i obert al món? Però no només això, no hi ha dubte que no només ens hem d’obrir al món, sinó que també al carrer dels nostres barris i ciutats. Som una societat moderna, cosmopolita i bolcada a les causes nobles. La Marató és un exemple clar, les donacions massives de sang i òrgans, com ens bolquem en actes voluntaris i altruistes per ajudar als que ho necessiten. La República no només ens portarà un estat modern del segle XXI, teixit al XXI i preparat per als anys venidors, també ens impulsarà en mecanismes de mecenatge amb lleis pròpies i adequades per afavorir-ho, ens impulsarà en comunicació científica encara més i ajudarà sens dubte a què la ciència i la tecnologia (o les STEMs en general), sigui encara més al carrer, construint una societat basada en el coneixement que serà l’enveja del món.

En tenim les eines, associacions com l’Associació Catalana de Comunicació Científica són exemples importantíssims que asseguren l’èxit, doncs el tenen ja. Divulgadors de primera línia que tots coneixem omplen llibreries en les presentacions dels seus llibres. Noves eines de comunicació científica on-line s’obren diàriament, i moltes que ho faran. És hora que Catalunya s’obri encara més al món, sigui un atractor de talent que refresqui l’estructura universitària, tan mancada de noves generacions impulsores de nou models. Ningú ens tancarà fronteres doncs ningú es quedarà aïllat, els centres d’investigació seran de ben segur importants en això.

Però també és l’hora que Catalunya faci un pas endavant i encara més s’obri a la gent per la qual treballem, amb lleis de mecenatge adequada, amb constants i massius actes de divulgació, amb més iniciatives per fomentar les STEM als col•legis i en definitiva, perquè puguem tenir la base suficient, i l’empenta social perquè els errors del passat no tornin com fantasmes al Nadal. Estic segur que aquesta oportunitat ens portarà tot això, construïm-la.

Raül Delgado Morales és investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Maastricht. La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi de les malalties neuronals des d’un punt de vista epigenètic, especialment d’aquelles altament afectades per l’ambient i les experiències vitals, com la depressió i l’Alzheimer. Durant la seva etapa postdoctoral al Max Planck Institute of Psychiatry, una part important del seu temps ha estat dedicat a impulsar iniciatives orientades a la política científica i la divulgació. Twitter: @DrRaulDM

La sagrada constitució

 

Les lleis són vives i tenen per funció facilitar les interaccions humanes i garantir les llibertats dels ciutadans avalades pels parlaments democràtics. I perquè són vives han de poder adaptar-se als temps que vivim: si admetem que el codi d’Hammurabi en l’actualitat no pot ser vigent, hem d’acceptar igualment que no ho pot ser la constitució espanyola.

MariaLluïsaFabra.jpg
Maria Lluïsa Fabra

Voldria trobar un argument nou per convèncer les persones indecises perquè votin SI l’1d’octubre. I em costa perquè, per a mi, ve a ser com convèncer-les que la terra dona voltes al voltant del sol. Es obvi: només per dignitat no hem d’acceptar que se’ns digui què és legal i què no i que a més se’ns digui amb to de suficiència i de menyspreu. A mi en Rajoy em dona la impressió que si no es retingués ens diria “gusanos” o qualsevol altre epítet que ens faci sentir una colla de desgraciats que en una Europa democràtica demanem la lluna.

La Sagrada Constitució, amb la que s’omplen la boca, va ser acceptada en sortir d’una dictadura cruelíssima que va durar 40 anys. Ningú va dir que havia de ser eterna: la majoria dels ciutadans la vàrem votar com un marc provisional que poc a poc aniria incorporant articles nous –i també canvis—que la faria més apta a les necessitats de la nació espanyola. Havíem d’aprofitar l’ocasió: o la constitució o un 23F (i tornem a començar). Es a dir: per a la majoria de demòcrates la constitució va ser un pas, un pont entre les dues Espanyes que s’havien enfrontat en la terrible guerra civil, no pas un altaret on reposaria fins a la fi del segles sense que ningú la pogués tocar, com un sant especialment venerat en una església o com una obra d’art de gran valor en un museu.

Les lleis són vives i tenen per funció facilitar les interaccions humanes i garantir les llibertats dels ciutadans avalades pels parlaments democràtics. I perquè són vives han de poder adaptar-se als temps que vivim: si admetem que el codi d’Hammurabi en l’actualitat no pot ser vigent, hem d’acceptar igualment que no ho pot ser la constitució espanyola. En una democràcia cada pas és una garantia que assegura les persones i els grups, i no una cotilla de les que les dones portaren fins a meitats del segle XX.

Vull acabar amb l’eslògan que milers de persones van repetir per dignitat després del 17 d’agost: “no tenim por” i no en tenim perquè els valors que ens inspiren son la democràcia i la llibertat.

Maria Lluïsa Fabra és psicòloga, doctora en Ciències de l’Educació i professora jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona