No tinguem por. No es pot bastir un nou edifici sense uns bons fonaments, i aquests ja els tenim. No ens ha de preocupar la incertesa de les coses que vindran. Tenim bons arquitectes. No tot sortirà al gust de tothom però en aquesta nova casa, totes i tots hi tindrem cabuda, tots i totes hi tindrem un plat a taula. D’això no en dubteu.
Dolors Vinyoles
Ens mou la il•lusió de construir un món millor i ens mou la indignació del maltracte. Parlem d’una llarga història que ja fa massa temps que dura. Parlem d’un món d’il•lusió cuit a foc lent, amb perseverança i pacifisme, amb paciència i humilitat. Parlem d’una cultura mil•lenària que sempre ha caminat deixada de la mà de Déu. Parlem d’un imaginari que ve de lluny i que el vam olorar en els vespres de la nostra infantesa, al menjador de casa. Parlem d’esperança i de futur. Parlem de progrés, d’una voluntat per enfortir els pilars de la ciència i la tecnologia en una societat que ens és aliena: la societat artificiosa del govern espanyol –una societat que ens té vetades totes les ajudes-. Parlem de construir una societat nova que opta per apostes valentes. Parlem de persones, cadascuna d’elles amb un llum encès al cor i amb les mans rústegues de treballar el fang. No tinguem por. No es pot bastir un nou edifici sense uns bons fonaments, i aquests ja els tenim. No ens ha de preocupar la incertesa de les coses que vindran. Tenim bons arquitectes. No tot sortirà al gust de tothom però en aquesta nova casa, totes i tots hi tindrem cabuda, tots i totes hi tindrem un plat a taula. D’això no en dubteu.
Dolors Vinyoles i Cartanyà és Professora Agregada de la Universitat de Barcelona. Dirigeix un equip de recerca que es dedica a l’estudi del comportament animal i les seves aplicacions en la conservació dels vertebrats. Ha publicat al voltant de 60 treballs científics en revistes i llibres. Ha participat en 45 projectes de recerca (nacionals i internacionals) i ha dirigit uns 20 treballs de recerca (tesis, tesines i treballs de llicenciatura).
Resum de la ponència presentada dins la sessió “Gestió de la recerca” de la Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya organitzada per la sectorial de Recerca de l’Assemblea Nacional Catalana i celebrada el 21 de febrer de 2015 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona
Jaume Miranda
En tot procés d’acceleració històrica, i un procés constituent ho és de manera especial, es prenen decisions transcendents de llarg abast i de llarga durada, que en un interval de temps curt (setmanes i mesos) conformen la història d’un País molt més enllà del mateix procés constituent. Per aquesta raó, explicitar d’antuvi els criteris, les raons força i les idees que es volen dur a terme, de manera sintètica, i ferma i que posteriorment cristal•litzaran en legalitats, institucions i programes i projectes és cabdal. Els criteris proposats en aquesta ponència són els següents:
1 Cal que el Gabinet del Govern Republicà contingui una cartera governamental a nivell de Ministre de Ciència i Tecnologia. Aquest Ministeri tindrà com a objectiu polític primordial i prioritari que el país dediqui al Sistema de Ciència i Tecnologia (SCT) el percentatge de PIB necessari en concordança amb el que dediquen els països europeus capdavanters.
2 L’organització del Sistema de Ciència i Tecnologia del país tindrà una forma de Corporació de Dret Públic, que tindrà com a arrels una estructura organitzativa flexible amb unitats orgàniques autocontingudes, petites en l’estructura, mòbils en la seva capacitat d’acció i intel•ligents en la seva actuació.
3 El Govern sotmetrà al Parlament, per a la seva aprovació per Llei, un Pla de Recerca Científica i Tecnològica (PRCT) amb periodicitat quadriennal, amb Reports d’execució a mig pla i a la totalitat, dels plans executats. Aquest rendiment de comptes realimentarà l’aprovació dels següents Plans.
4 L’organització tindrà total capacitat d’acció en termes de desenvolupament de les seves activitats, sols sotmesa a la programació del Pla de Recerca Científic i Tecnològic (PRCT) i amb el suport dels organismes transversals per la seva gestió, administració i cerca de recursos.
5 L’activitat de cada òrgan directiu de la Corporació per la Recerca Científica i Tecnològica (CRCT) serà finançada per les tres components del PRCT, els recursos públics catalans, els europeus, i la cooperació amb l’empresa catalana, europea i mundial, tendint cap a un model quantitatiu de terceres parts. Per assolir aquesta tendència competitiva s’instrumentaran ens especialitzats en el suport i en la cerca de recursos, però els òrgans dels ens de la corporació tindran el lideratge i la responsabilitat total i respondran directament a la corporació.
6 La Governança és el primer i el més important punt per a la direcció de la Corporació de la Recerca Científica i Tecnològica, cal que tingui òrgans superiors com el Consell de Vigilància (CV) que entengui de l’establiment, seguiment i control de la Política Científica, òrgan semi professionalitzat, i el Consell Executiu (CE), òrgan professional, que dirigeixi i auditi sistemàticament el desenvolupament de les polítiques, l’economia i els resultats.
7 Les persones, ha de quedar palès des del primer moment, són l’eix sobre el qual gira tot. Tindran un Estatut específic, clar i sotmès a escrutini. La contractació serà laboral. Les condicions seran sotmeses a la legalitat laboral aplicable. S’afavorirà la generació de connexions científiques i industrials i es crearan els canals i mecanismes al respecte. Tot s’auditarà en el doble sentit dels resultats científics i tècnics i en l’economia que comporten. Es donarà comptes periòdicament a les autoritats directes dels organismes de la corporació, la corporació mateixa i el Govern. Cal enmirallar-nos en els sistemes europeus i nord-americans.
8 Cal no crear macrocefàlies, ni metropolitanes ni ciutadanes. Cal estendre les infraestructures sobre el territori i cal crear sinergies amb les xarxes universitàries, industrials i socials existents o futures. Cal seguir l’exemple de les xarxes científiques i tècniques europees.
9 Caldria, en sintonia amb altres ens similars del món, tenir un òrgan especialitzat en la detecció d’oportunitats i en la seva concreció per a la creació de lligams orientats a la generació de riquesa científica i la seva aplicació. Els laboratoris multidisciplinaris per la fertilització creuada pot ser un bon exemple. És patent que el talent atreu talent de manera més eficient que el mateix capital.
10 Tota recerca bàsica cal que tingui una component orientada a l’aplicació a curt, mitjà i llarg termini. S’aplicaran tècniques de Social Return of Investment (SROI) per explicitar davant de la Societat Catalana els objectius de cadascun dels Programes i Projectes que es financin.
En definitiva cal donar poder a la Ciència i la Tecnologia pròpia, com garantia per fruitosos successius presents i la mateixa supervivència com a País.
Jaume Miranda i Canals és enginyer industrial. Va participar en la creació del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica. Director fundador de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, any en què es creà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), del qual ha estat el director general fins al febrer de 2017.
