Cada cop és més fàcil imaginar un país que funcioni millor de com ho fa Espanya. En certa manera, ens estan demostrant que el procés, llarg i difícil, per poder renovar l’estat, els seus valors i les seves institucions l’han de fer més ells, que nosaltres.
Amb el que està passat darrerament, cada dia tenim nous arguments per la independència, perquè cada cop és més fàcil imaginar un país que funcioni millor de com ho fa Espanya. En certa manera, ens estan demostrant que el procés, llarg i difícil, per poder renovar l’estat, els seus valors i les seves institucions l’han de fer més ells, que nosaltres.
Deixeu-me però que en aquesta entrada comenti un tema més lligat a la ciència, i que en el país futur que imagino hauria de ser millor. Em refereixo a com comptabilitzem quanta gent ha participat en una mobilització. Ens estem acostumant a llegir als diaris forquilles cada cop més amples. El mateix 11 de setembre passat la guàrdia urbana calculava una participació d’un milió de persones, mentre que la delegació del govern en donava unes 350.000. Tot ciutadà hauria de poder conèixer d’on surten aquestes estimacions. I hauríem d’exigir als nostres medis de comunicació que n’evaluessin el grau de confiança. Els valors que donen les diferents institucions cada cop responen més als seus desitjos i anhels que no pas a dades contrastables. Però és obvi que ens aquests casos hi ha una veritat poc subjectiva al darrera i per tant, quan les estimacions no coincideixen, com a mínim alguna de les parts menteix. I tots sabem que massa sovint ho fan deliberadament. Exigim doncs la necessitat de justificar les dades que se’ns donen i el procés que s’ha utilitzat per obtenir-les.
Ramon Crehuet és Científic Titular a l’Institut de Química Avançada de Catalunya, del CSIC. Treballa en la modelització de la dinàmica de biomolècules.
