1 d’Octubre: El cens i els vots

En resum, el procés es va fer el millor possible donades les circumstàncies i totes les accions son plenament traçables i la informació és en mans de la Sindicatura Electoral. Trigaran a fer el recompte definitiu perquè probablement hauran de verificar tots els DNIs de totes les llistes de votants. Per l’experiència a les taules els resultats obtinguts no haurien de ballar en mes d’un 0,25%

Com a representant de l’administració electoral (RA) en el col•legi electoral CEIP Verneda us puc informar de com es va gestionar el tema del cens des del Govern pel Referèndum. Nosaltres érem informats a través de la nostra cadena de comandament. La idea inicial era tenir llistes de cens en paper com en unes eleccions normals i que per tant només tenen els votants del col•legi en qüestió. El Govern Espanyol va amenaçar al Govern de la Generalitat de detenir a tothom que tingués accés a aquestes llistes per vulneració de la llei de protecció de dades (8 anys de presó i 300.000 euros de multa). Això volia dir amenaçar de manera directa a unes 20.000 persones.

Davant d’aquesta situació el Govern va desenvolupar una aplicació de consulta del cens universal. L’aplicació simplement verificava si el DNI introduït estava en el cens. Si hi havia una segona consulta d’aquell DNI ho indicava. D’aquesta manera s’aconseguia per un costat assegurar-se que el votant estava en el cens i per l’altre que no votés dues vegades. Tenia l’avantatge addicional de permetre votar en qualsevol punt de votació, que donada la repressió policial va ser un aspecte clau. Cada taula electoral, a més, tenia una llista de votants on s’apuntaven manualment tots els DNIs que votaven.

L’ús de l’aplicació per accedir al cens universals va ser una informació que els responsables dels col•legis electorals vam rebre a dos quarts d’una de la matinada. Implicava que havíem de tenir Internet en el col•legi electoral i un dispositiu per accedir-hi (mòbil, tablet o ordinador). Les dades per registrar cada taula amb un codi únic a l’aplicació les vam rebre a primera hora del matí. En el meu cas a les 08:00 quan ja estava muntant les meses electorals i les urnes.

Com sabeu hi va haver una guerra cibernètica que va ser molt intensa tot el matí. En el meu cas a les 10:00 no havia pogut encara enregistrar i per tant accedir al cens universal en cap de les tres taules del meu col•legi electoral. Mentre rebíem indicacions de no fer servir cap altre mètode en cap cas. El nostre col•legi va ser assaltat a les 10:30 i vam aconseguir retenir a la policia nacional durant hora i mitja amb molt poca gent (era un barri unionista). Van trobar dues urnes. Quan va marxar la policia, vaig tornar a instal•lar de nou la urna que s’havia salvat. Vam trigar mitja hora més en poder registrar l’urna a l’aplicació del cens, concretament a les 12:30 va poder votar la primera persona. En aquell moment teniem unes 8 IPs diferents per provar. Al minut va tornar a caure i així va estar la mesa parada 20 minuts mes mentre tenia observadors internacionals constatant les destroçes ocasionades al col•legi i a informàtics voluntaris intentant connectar de nou al cens. A les 12:50 havien muntat un VPN i van aconseguir tornar a accedir al cens. En el primer recompte de les 13:00 la meva mesa tenia només 37 vots.

En tot aquest temps sentíem la pressió dels votants que volien votar (sobre tot després de l’assalt) i em consta que en alguns casos d’altres col•legis es van fer votacions sense verificar el cens, simplement apuntant a la llista de votants els DNIs que votaven. Nosaltres vam poder votar sense problemes informàtics fent servir el cens universal fins a les 16:00. Llavors vam començar a tenir problemes un altre cop. Van poden accedir intermitentment al cens universal fins a les 16:30 i a partir d’aquell moment el nostre sistema va caure completament.

El Govern cap a les 15:00 va enviar instruccions per fer vot manual:

– aquells col•legis que havien fet vot manual abans de les 15:00, tan bon punt tinguessin accés al cens universal havien de comprovar els DNIs que havien votat sense la comprovació del cens universal. En alguns casos em consta que es van fer correccions en el moment del recompte com ara eliminar de la urna aleatòriament tant vots com vots duplicat s’haguessin detectat. Altres col•legis simplement ho van anotar tot, identificant en la llista de votants aquells DNIs que havien votat mes d’una vegada per que la Sindicatura Electoral gestionés durant el recompte la incidència de la manera que considerés mes adequada. En qualsevol cas el % de vots duplicats per aquests col•legis estava al voltant del 0,25%

– a partir de les 15:00 si hi havia problemes informàtics per poder accedir al cens universal, automàticament es passava a vot manual. Es marcaven aquests votants a la llista de votants i es verificaven els seus DNIs un cop es recuperés el sistema. Per evitar el vot de gent que no tenia dret a votar en el referèndum es feia servir la plana “on votar” de la web del referèndum. Nosaltres vam fer servir la copia penjada a Wikileaks. Amb això comprovàvem si la persona se li assignava o no un lloc on votar. Nosaltres vam rebutjar dos persones que vam intentar votar i que no eren residents a Catalunya. Aprofitant la informació de la plana “on votar” nosaltres també anotaven el col•legi a on li tocava el votant. Com es va caure el nostre sistema nosaltres no vam poder fer la comprovació d’aquests vots manuals. En la meva mesa van votar 907 persones. Unes 600, ara no ho recordo exactament, van votar amb el control del cens universal electrònics i son vots indiscutibles. Els últims 300 votants, podien tots votar, però la Sindicatura Electoral els haurà de comprovar per possibles duplicitats de vot en altres col•legis electorals

En resum, el procés es va fer el millor possible donades les circumstàncies i totes les accions son plenament traçables i la informació és en mans de la Sindicatura Electoral. Trigaran a fer el recompte definitiu perquè probablement hauran de verificar tots els DNIs de totes les llistes de votants. Per l’experiència a les taules els resultats obtinguts no haurien de ballar en mes d’un 0,25%

Com es pot saber quants vots van ser robats per la policia espanyola? Només en el cas que els membres de les meses o els RAs van aconseguir conservar les llistes de votants en el moment que va ser assaltats per la forces de seguretat de l’estat. Allà surt qui havia votat fins aquell moment. Si alguna d’aquestes persones va tornar a votar després el seu segon vot podria ser vàlid i simplement es reduiria el nombre de vots robats. Això però serà feina de la Sindicatura Electoral. És factible el nombre de 770.000 vots robats que s’ha estat comentant? Podria ser factible, però crec que no és un recompte de la participació en les llistes de votants de les urnes robades. En molts col•legis com el meu la policia es va endur urnes buides que encara no tenien cap vot. La policia va atacar 391 col•legis electorals, a cada col•legi en promig hi han vàries urnes i a cada urna vota un cens que està entre les 1000 i les 1500 persones. Podrien sortir al voltant de 1,6 milions de persones censades als col•legis atacats. Crec que els 770.000 surten d’aplicar el % de participació sobre aquest cens. Segurament bona part d’aquesta gent va votar en altres llocs. Jo assumiria que només la meitat d’aquests 700.000 es van perdre per robatori (vots robats) i/o coacció directa (gent que va patir l’assalt i que després no va votar en altres llocs). Això pujaria la participació fins a 2,6 o 2,7 milions de persones, es a dir el 50% del cens. No oblidem però la coacció indirecta, és a dir la gent que en veure els atacs policials es va quedar a casa. Crec que molts vots “blancs” i “nos” es van perdre d’aquesta manera. Això podria explicar el 90% obtingut pel sí en lloc del 65 o 70% que indicaven les enquestes. Aquests vots perduts per coacció indirecta podrien ser perfectament 200 o 300 mil, i per tant la figura dels 3 milions de votants l’1O és bastant robusta. Però per desgracia, sempre serà una estimació.

Miquel Àngel Rodríguez Arias Actualment, fundraiser and project manager a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. Ha treballat en aspectes relacionats amb la gestió i el desenvolupament institucional en pràcticament tots els tipus d’institucions que formen part del sistema de recerca català: un departament universitari, un parc científic, un institut CERCA i ara un centre del CSIC.