NOSALTRES no ho volem silenciar
en aquest temps de silenci
el verd ja brota a les branques
Nosaltres ho volem ensenyar a tothom, i així tots ho sabran
i així tots ho sabran
Fa poc vaig trobar un poema de Wolf Biermann, un cantautor comunista alemany dels anys 60-80, que va escriure aquesta cançó el 1968 per al seu amic P. Huchel (editor de Sinn und Form), llavors sota arrest domiciliari a la República Democràtica Alemanya. En Wolf Biermann va ser invitat 25 anys després de la caiguda del mur per cantar-la davant del parlament alemany. La coincidència amb el que està passant a Catalunya no deixa de ser sorprenent. L’he traduïda per compartir-la amb vosaltres.
Donar coratge
La bona gent també necessita de tant en tant un parell de bones persones
i els encoratjadors, ells també necessiten ser encoratjats
TU no et deixis endurir
en aquest temps tan dur
Aquells qui són massa durs es trenquen
els qui són massa punxeguts punxen, i es trenquen immediatament
i es trenquen immediatament
TU no et deixis amargar
en aquest temps tan amarg
Els governants tremolen,
ets darrere les reixes, però no davant del teu patiment
davant el teu patiment.
TU no et deixis terroritzar
en aquest temps de terror
Això és el que volen,
que nosaltres deixem les armes, just abans de la gran disputa
abans de la gran disputa.
TU no et deixis desgastar
gasta bé el teu temps
No pots enfonsar-te
Tu ens necessites, i nosaltres just necessitem la teva alegria
just la teva alegria
NOSALTRES no ho volem silenciar
en aquest temps de silenci
el verd ja brota a les branques
Nosaltres ho volem ensenyar a tothom, i així tots ho sabran
i així tots ho sabran
Ermutigung
(https://www.youtube.com/watch?v=0e6q6tLRzGM&list=RD0e6q6tLRzGM&t=2)
Die guten Leute brauchen auch manchmal ein paar gute Leute
und die Ermutiger, die brauchen auch Ermutigung
Du lass dich nicht erhärten
in dieser harten Zeit
Die allzu hart sind brechen,
die allzu spitz sind stechen und brechen ab sogleich,
und brechen ab sogleich
Du lass dich nicht verbittern
in dieser bittren Zeit
Die Herrschenden erzittern
sitzt du erst hinter Gittern doch nicht vor deinem Leid,
doch nicht vor deinem Leid
Du lass dich nicht erschrecken
in dieser Schreckenszeit
Das woll’n sie doch bezwecken,
dass wir die Waffen strecken schon vor dem grossen Streit
schon vor dem grossen Streit.
Du lass dich nicht verbrauchen
gebrauche deine Zeit
Du kannst nicht untertauchen
Du brauchst uns und wir brauchen gerad deine Heiterkeit,
grad deine Heiterkeit
Wir wolln es nicht verschweigen
in dieser Schweigezeit,
Das Grün bricht aus den Zweigen
Wir wolln das allen zeigen dann wissen sie bescheid,
dann wissen sie bescheid.
Meike Köhler és Professora de Recerca ICREA i Cap del Grup de Recerca en Paleobiologia a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, és també professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctora per la Universitat d’Hamburg amb una tesi sobre l’evolució dels bòvids del Miocè de Turquia. El seu camp és la Paleobiologia evolutiva, específicament la teoria de l’evolució de Life-Histories i la seva aplicació als fòssils usant histologia òssia i dental. Dins d’aquest marc, el seu interès se centra en: tendències evolutives, ecofisiologia, l’evolució en illes i en altres ecosistemes de recursos limitats, i l’evolució del cervell i del sistema nerviós. Ha publicat els seus treballs en diverses revistes de prestigi internacional, entre elles: Nature, Science, Trends in Ecology and Evolution, PNAS, Current Biology, and Scientific Reports. Ha rebut diversos guardons per la seva tasca, d’entre els que destaca la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona, l’any 1999; el “Premi Bartomeu Darder” de la Societat d’Història Natural de les Balears; el “Premio Paleonturología 10”; el “Premi a l’Excel•lència Investigadora 2010” UAB. La seva recerca ha rebut el suport de la fundació Wenner Gren de recerca antropològica, la National Science Foundation USA, la German Science Foundation (DFG), la Generalitat de Catalunya (DURSI) i el Ministeri d’Educació i Ciència (MINECO, CAICYT), entre altres.