La UAB, reconeguda com a laboratori d’idees de progrés i modernitat, està derivant cap a un laboratori de repressió. Cal exigir una actitud molt més implicada i compromesa de les nostres institucions per enfrontar-se a aquest retrocés en els drets i llibertats socials, polítiques i sindicals.
Article de la Secció Sindical a la UAB dels Col•lectius Assemblearis Universitaris – Intersindical Alternativa de Catalunya publicat a la revista electrònica QUINCACAU de maig de 2018:
Com és prou conegut la primavera del 2013, un grup d’estudiants van protagonitzar una tancada pacífica a l’edifici del rectorat de la UAB, per demanar millores en la seva condició d’estudiants, contra les retallades i sobretot, per defensar l’ensenyament públic.
En base a aquesta tancada, pacífica, 27 persones de la comunitat UAB es veuen imputades i s’enfronten a sol•licituds de penes de presó, i altres, que sumen gairebé 325 anys de presó. Imputacions d’11 a 14 anys; acusats d’organització criminal… Sense proves.
Aquest fet representa l’inici de tota un sèrie de processos repressius que afecten als membres de la comunitat UAB, la Universitat Autònoma de Barcelona.
Històricament la UAB havia estat reconeguda com un laboratori d’idees, de projectes de polítiques de progrés i de modernitat. Però avui en dia sembla haver-se convertit en un laboratori de la repressió. Una repressió que actua a tres nivells: social, política i sindical.
El llistat de persones, vinculades d’una o altra manera a la comunitat UAB, afectades de processos repressiu greus, comença a ser altament preocupant… Aquest llistat cal evidenciar-lo públicament, no per que les persones afectades de la UAB siguin més, o menys, importants, si no per a que siguem conscients de la magnitud de la tragèdia que avui ens afecta a tots els nivells del nostre país: la tragèdia de la repressió sobre la que s’assenta l’estructura bàsica del sistema de govern actual de l’Estat Espanyol: repressió, por i terror com a forma de control de la societat…
1. En el que afecta a la repressió política:
En Santi: ex-estudiant UAB, conseller de govern del 2012 al 2017, pendent de judici.
En Raül: ex-professor, vicepresident del govern del 2016 al 2017, en presó preventiva .
L’Oriol: professor, vicepresident del govern del 2016 al 2017, en presó preventiva.
En Josep: ex-estudiant, conseller del govern del 2016 al 2017, en presó preventiva.
En Jordi: ex-professor, conseller de presidència 2017, en presó preventiva.
En Jordi: ex-estudiant UAB, diputat del parlament, en presó preventiva.
La Carme: ex-estudiant UAB, presidenta del parlament 2015 al 2018, en presó preventiva.
La Clara: ex-estudiant, consellera del govern 2017, exiliada a Escòcia.
L’Anna: Professora, diputada del 2015 al 2017, exiliada a Suïssa.
2. Repressió social:
a) L’Oriol, en Jordi, la Bàrbara, en Javier, la Laura, l’Ignasi, la Maria, en Josep, la Lorena, la Cèlia, en Carles, l’Andreu, en Jordi, l’Eduard, en Bruno, en Sergio, l’Andreu, en Nahuel, l’Alejandro, l’Eudald, la María, la Natàlia, l’Adrián, en Joan, en Miguel, en Víctor: Estudiants i ex-estudiants imputats en el cas 27i +: sol•licitud d’entre 11 i 14 anys de presó per la tancada pacífica a l’edifici del rectorat la primavera del 2013.
b) En Bernat, en Lucas, en Dani, l’Arnau, en Jaume, en Marc, en Nestor, en Ricard, en Roger, en Ian, la Laia, en David: Activistes antifeixistes acusats d’ultratge a la bandera, coaccions i delictes de discriminació i odi, sol•licituds de multes, ordres d’allunyament i penes de presó entre els 8 i 3 anys.
3. Repressió sindical:
En Jordi (Koki): Personal d’administració i serveis, membre del Comitè d’Empresa del 2003 al 2015. Sol•licitud de 11 anys de presó per participar en una roda de premsa.
L’Ermengol: Professor, membre del Comitè d’Empresa. Sol•licitud de 11 anys de presó per participar en una roda de premsa.
48 persones (i possiblement ens deixem algú) encausades només a la Universitat Autònoma de Barcelona. 48 en una sola universitat, moltes més a tot el país. Entre els nostres governats, les nostres alcaldesses i alcaldes, els nostres funcionaris i funcionaries, els i les nostres mestres, les nostres activistes, els nostres militants, les nostres afiliades. La millor gent del país, la més compromesa, la més responsable, la més treballadora, el nostre present i el nostre futur!
I què podem fer?
– Expressar la nostra solidaritat a totes les persones represaliades per lluitar per una societat més justa, més equitativa, més democràtica.
– Seguir lluitant per la llibertat d’expressió!
– Col•laborar econòmicament amb la lluita antirepressiva. Omplim les caixes de resistència!
– Mobilitzar-nos contra la repressió arreu del país
Però és necessari, i especialment urgent, exigir una actitud molt més implicada i compromesa de les nostres institucions universitàries, especialment els òrgans de govern, per plantar cara a aquest xacra que representa la repressió. Les institucions universitàries, i especialment els seus membres electes, han de passar a una fase de lideratge que defensi els drets socials, polítics i sindicals i que s’enfronti directament a la repressió. Com a cap i casal de la cultura, la ciència, el coneixement, l’aprenentatge i la recerca, basats en la falsació del principi d’autoritat i l’enriquiment per la discrepància, la comunitat universitària no pot cedir la gestió dels seus problemes a als fiscals, jutges i presons… Especialment la UAB, en el seu aspecte institucional, líder històric de la modernitat i progressia universitària. Claustre, equip de govern, consell social, juntes de personal, comitès d’empresa, juntes de facultat: despertem! Posem-nos en alerta! Barrem el pas a la repressió, obrim camins a la democràcia!!