Com s’ha tornat la ginesta

Ara diguem,
repetim amb la ginesta :
“Ens mantindrem fidels
per sempre més
al servei d’aquest poble.”

(als qui pengen llaços com flors)

Ara dieu,
què hi fa la ginesta
enfilada pels reixats,
exposada als balcons,
així, sense jardinera?
S’ha escapat dels prats,
no arrela només als marges,
o al solell de la ribera

Ara dieu,
com s’ha tornat la ginesta!
Flor de perfum delicat
esplet de la primavera,
que d’un temps ençà
no té por del fred;
l’hem vista per Nadal
i al temps de la Candelera

Ara mireu
com tremola la ginesta!
És el buf de Pentecosta,
ventada, tro, flama encesa.
Saviesa, perseverança,
enteniment, fortalesa.
No us espanteu,
deixeu ben oberta la finestra.

Ara escolteu
què ens vol dir la ginesta:
“Dueu-me prop del cor,
no pas amagada.
No vull pas ser discreta,
que ens cal coratge
per fer front a la contesa.”

Ara diguem,
repetim amb la ginesta :
“Ens mantindrem fidels
per sempre més
al servei d’aquest poble.”

Pere Roura Grabulosa (Sant Feliu de Pallerols, 1961) és Catedràtic de Ciència dels Materials a la Universitat de Girona. Llicenciat per la UB va fer la tesi doctoral sobre materials semiconductors a cavall entre la UB i l’INSA de Lyon. La seva especialitat és l’anàlisi tèrmica de materials. Actualment col•labora amb l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB) en l’optimització dels processos de síntesi de capes de superconductor d’alta temperatura.