D’eufòria, cap; d’esperança, cap;
d’optimisme, cap.
Però quin goig veure marxar aquesta púrria
arrogant, prepotent, vanitosa, autoritària,
desdenyosa, mentidera, obtusa, corrupta,
prevaricadora, amenaçadora,
ultranacionalista i sectària!
D’eufòria, cap; d’esperança, cap; d’optimisme, cap.
Però quin goig veure marxar aquesta púrria
arrogant, prepotent, vanitosa, autoritària,
desdenyosa, mentidera, obtusa, corrupta,
prevaricadora, amenaçadora, ultranacionalista i sectària!
Que se’n vagin ells i les seves lleis indecents,
i la seva supèrbia i la seva desgana!
Com estaven segrestant el futur!
Com estaven podrint el present!
Com estaven tergiversant el passat1
Com estaven abusant de la llei!
Com estaven corcant la democràcia!
Tant com haurien pogut fer amb modèstia,
escoltant, sumant, corregint, amb elegància!
Però no volien més ni donaven per més:
el poder com únic nord, com únic ideal els diners,
l’autoritarisme, el menyspreu, la supèrbia i l’excés,
fent de les lleis la seva barricada.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).