Agraïment pel Premi Nacional de Recerca

Paraules d’agraïment pronunciades durant l’acte de lliurament del Premi Nacional de Recerca 2018 celebrat el dilluns 15 d’octubre al Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona

Molt Honorable President, consellera, president de la Fundació Catalana per a la Recerca, amics, companys,

M’agradaria que ens trobéssim en circumstàncies normals i que les meves poguessin ser, en conseqüència, unes paraules d’agraïment normals.

En un món sovint confús, que a vegades no sabem si avança o retrocedeix, la ciència contrasta de manera singular perquè, des de fa centenars d’anys, segueix una línia de progrés ininterromput. Coneixem cada cop millor com és el món i disposem d’instruments cada cop més potents per predir-ne i modificar-ne el comportament: som capaços de guarir millor les malalties, d’enviar naus espacials cada cop més lluny, de construir edificis més alts, de fabricar vehicles més ràpids…

M’agradaria aprofitar l’oportunitat per reflexionar molt breument sobre dos dels trets en què rau, al meu parer, aquest èxit singular de la ciència. Potser, penso, valdria la pena tenir-los presents en els moments, per a alguns desconcertants, en què com a societat ens trobem.

Primer. La ciència es fonamenta en el dret a qüestionar lliurement l’autoritat, i les convencions i els dogmes establerts. Sense llibertat, el progrés científic no és possible. De fet, hi ha una forta correlació entre la qualitat de la democràcia i la producció científica d’un país. Al mateix nivell de finançament, la ciència és millor en les nacions més democràtiques. En aquest sentit, el ràpid deteriorament dels principis democràtics més bàsics, al qual com a país tan dòcilment ens hem sotmès, també per a la ciència tindrà, eventualment, conseqüències negatives.

Segon. La ciència es caracteritza per la precisió en el llenguatge, per l’obsessió que les paraules reflecteixin de manera inequívoca la realitat i tinguin per a tothom exactament el mateix significat. Aquest significat compartit de les paraules genera un espai de confiança, en el qual jo entenc allò que vol dir l’altre i sé que allò que diu, equivocat o no, reflecteix honestament allò que pensa; uns fonaments sòlids que fan possible el progrés. En ciència no hi ha lloc per a la imprecisió, per a l’exageració, per als equívocs, per a la presumpció… L’engany, la creació de falses expectatives, no tenen recorregut en ciència. Són un fonament massa feble, sobre el qual es fa impossible d’avançar.

Tot i les circumstàncies, però, voldria acabar de manera més festiva, amb un agraïment, amb paraules molt més breus del que es mereixen, a tots aquells que han fet possible aquest premi: aquells amb qui m’he format i aquells que s’han format amb mi, perquè aprenem tant dels mestres com dels deixebles; els col•legues dels centres de recerca amb qui he treballat i treballo, especialment els col•legues del CRG, la UPF i el PRBB; els meus pares, que amb el seu esforç han fet possible el meu, la Montserrat Corominas, la independència de la qual ha estat la meva; els meus fills, que són el més important; la família; les germanes; els amics; els companys; els col•laboradors amb el algun dels quals la relació va mes enllà de la purament professional; els membres del Jurat, òbviament; la Fundació Catalana per a la Recerca, i segurament, sobretot, la sort.

Moltes gràcies

Roderic Guigó i Serra és Coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica i catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat Premi Ciutat de Barcelona a la investigació científica els anys 2002 i 2012. Advanced European Research Grant. Premi Nacional de Recerca 2018.