Fer la república voldrà dir també acabar amb el règim de la transició que els partits que han estat al govern des de l’any 1978, sigui a Catalunya i sobre tot a Espanya, han representat. I ara, ja fa temps, és necessari abandonar aquesta transició de manera definitiva i l’eliminació de tot rastre de la dictadura en les estructures actuals de l’Estat.
1. Situació canviant cada dia. Problemes que desapareixen i es creen contínuament. Potser per manca de plantejaments clars de camins a seguir, però pensant que des de fora, des de les instàncies de l’Estat, es produeixen actuacions i interferències greus. Només pensant en els presos polítics i els exiliats per començar.
2. Estem en una situació nova i molt positiva si ens comparem amb, per exemple fa 5 o 6 anys. La societat ara te idees assumides activament com república, dret a decidir, i tota una sèrie de valors socials que ens poden portar a una societat igualitària i diferent, justa. Veiem com la societat està preparada, com els diversos col•lectius tenen assumit la voluntat de canvi de la seva situació, siguin el personal sanitari, els treballadors de la neteja, els jubilats, els científics, els treballadors de l’ensenyament a tots nivells, els treballadors dels serveis públics, etc, etc. Això també es manifesta de forma col•lectiva en les manifestacions anuals de l’onze de setembre, i en les convocatòries de dues entitats civils i molt importants: Omnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.
3. Són els conceptes com república, el dret a decidir, i tots els valors socials, que ens han de portar a una nova situació. Un país nou.
4. Hi ha la voluntat per part dels partits polítics sobiranistes d’augmentar la base social, el nombre de ciutadans que volen el canvi i fan propostes d’actuacions polítiques unitàries. Com ara la Crida per la República
5. Segur que és necessari augmentar el nombre de ciutadans que vulguin el canvi. Però el model al que volem tendir s’ha de definir. És cert que han de ser els partits polítics mitjançant les eleccions i el Parlament els que defineixin les polítiques. Però cal donar prèviament al model de societat que volem uns valors genèrics que facin que veiem els elements bàsics que la definiran, si volem que el ciutadà es senti atret per la proposta. Així si sabem que la societat que plantegem és d’economia liberal, o en ella predomina lo privat per sobre lo públic, sigui en educació o sanitat, per exemple, podrem considerar que aquesta nova societat no ens interessa.
6. Així doncs, cal posar prèviament els adjectius fonamentals que definiran la societat que volem construir, si hem de sentir-nos atrets per treballar per aquesta. I així ampliar la base, el nombre de ciutadans que volen el canvi.
7. I això ara no ho fa ni el govern ni els polítics en general.
8. Un altre tema, que té en els seus fonaments aquest darrer punt, és el full de ruta de les institucions polítiques sobiranistes. Un full de ruta que ha d’anar acompanyat d’una gestió política del dia a dia, ara, que demostri que ens dirigim cap aquesta nova nació, república independent si ho volem. No una política de caràcter autonomista que faci que el dia a dia, sigui continuista. I això és el que entenc que s’ha de fer, malgrat que sabem que estem condicionats dins de l’Estat espanyol.
9. S’han de fer polítiques demostrant quina societat volem i dirigint-nos cap a ella. Polítiques socials en paral•lel a tota la gestió del procés cap al nou estat, que evidentment s’ha de fer. Però així reforçarem i ens avançarem en el model de societat que volem, en tot allò que aconseguim ara.
10. No obstant, fer la república, encara que no tingui les definicions, o els adjectius encara clars, és extremadament positiu i necessari, doncs comporta sortir d’una monarquia que representa la continuïtat del franquisme ja que va ser posada per ell. Era la reforma o la ruptura que es va definir en el seu moment, en que es va triar el primer concepte. I això encara ens condiciona avui.
11. A la vegada voldrà dir també acabar amb el règim de la transició que els partits que han estat al govern des de l’any 1978, sigui a Catalunya i sobre tot a Espanya, han representat. I ara, ja fa temps, és necessari abandonar aquesta transició de manera definitiva i l’eliminació de tot rastre de la dictadura en les estructures actuals de l’Estat.
Eduard Carbonell i Esteller (Barcelona, 1946) és Catedràtic d’Història de l’Art Medieval de la Universitat de Girona i Vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya. Especialista en patrimoni cultural i museologia. Entre 1988 i 1994 fou Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i entre 1994 i 2005 Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya.