Catalunya, bressol republicà

S’acosten noves eleccions i arriba el moment de buscar ponts però també de no cedir a les seves trampes, les mentides i els abusos comesos per tal que no desperti massivament l’ideari republicà a tots els pobles. La resposta hauria de ser recuperant casa a casa, poble a poble, aquell ideari republicà que van arrencar dels nostres avis i àvies, amb bona lectura i de la mà dels que encara són aquí.

La gravetat de la situació que vivim, orquestrada des del 2010 per un partit que s’ha demostrat incompetent i corrupte, més tard estancada amb hipotètics socialistes de saló, fa que molts ens posem mans a l’obra per denunciar la incapacitat absoluta de la política espanyola per arribar a una solució al conflicte. Els polítics no només no han volgut afrontar la crisi catalana com una oportunitat per fer realitat un federalisme del que molts s’omplien la boca, sinó que de retruc l’han aprofitada per establir ponts amb el filo-feixisme. Tot amb l’excusa d’evitar qualsevol diàleg i no donar peu a cap canvi, com ara una modernització i reforma de l’estat més que convenient davant tots els casos sostinguts d’abús i corrupció que patim. Veiem ara com aquesta extrema dreta, crescuda arran de tots els passos en fals comesos pels partits afins al Règim del 78, i gràcies a la manipulació i deriva absolutista de bona part dels mitjans de comunicació, ens vol retallar fins i tot la llibertat individual, per imposar una mena d’estat de setge a les llibertats. Hem d’aixecar la veu i els nostres vots, per demostrar-los que en la seva deriva absolutista: no passaran!

Per si tot plegat no fos prou surrealista ens trobem que s’empresonen o forcen a l’exili a uns líders catalans que van ser conseqüents amb els desitjos de dirimir democràticament l’ànsia del poble català d’esdevenir una república. La majoria de la societat espanyola segueix enrocada i pensa que despertant el malson franquista i autoritari serà capaç d’aturar una necessitat històrica, un deute. És ben conegut el caràcter innovador i llibertari del poble català, una virtut que la majoria d’empreses ja reconeixen fent de Catalunya a hores d’ara una potència industrial i tecnològica. Certament aquesta empenta molts altres països l’aprofitarien mentre que aquí alguns només volen retallar-la. Per posar un exemple digne d’elogi i que pot tenir les seves versemblances, amb els matisos que vulguem, els Estats Units d’Amèrica tenen la reeixida República de Califòrnia, font d’innovació a nivell mundial, a la que he tingut la fortuna de viure i conèixer. Per Espanya no seria gens dolent que Catalunya esdevingui una república, tot just al contrari, donat els lligams que tenim entre nosaltres.

S’acosten noves eleccions i arriba el moment de buscar ponts però també de no cedir a les seves trampes, les mentides i els abusos comesos per tal que no desperti massivament l’ideari republicà a tots els pobles. La resposta hauria de ser recuperant casa a casa, poble a poble, aquell ideari republicà que van arrencar dels nostres avis i àvies, amb bona lectura i de la mà dels que encara són aquí. Aquell ideari deixa enrere aquest règim i no coneix fronteres ni bàndols. A mi me’l va ensenyar tant el meu pare andalús com ara la meva mare gallega, tots dos immigrants. Fem pràctica de la llibertat, igualtat i fraternitat, associem-nos i ajudem al veí desnonat o a les famílies que passen gana. Cal ara seguir votant en pro d’aquests ideals. Però també caldrà mobilitzar-nos com nosaltres mai havíem fet abans. Si volem que s’escolti la veu del poble, que es posin els recursos en pro del progrés, en pro de la justícia, de la dignitat i de la pau social. Arriba l’hora de sotmetre a votació una monarquia que ni tan sols ha estat capaç de ponderar la resposta que a un moviment pacífic ha tingut un govern corrupte i incompetent. Uns polítics que no volent dialogar ens han portat a tots els ciutadans que vivim a Catalunya a una situació insostenible on els nostres drets individuals i polítics s’han vist vulnerats. Per això col•lectius des de totes les universitats i centres de recerca han promogut un manifest al que tot acadèmic o estudiant crític i coherent s’hauria d’adherir. Cal que la gent treballadora comenci a fer-se preguntes i reaccioni, cal que els periodistes comencin a qüestionar la banalització del pensament radical contra tot un col•lectiu, contra tota una nació. Més d’un any després de l’u d’octubre tots els que vivim a Catalunya, siguem o no catalans, reclamem pacíficament però de forma sostinguda que és hora de llibertat: el 28A toca República!

Josep Maria Trigo i Rodríguez és astrofísic doctorat Cum Laude per la Universitat de València, especialitzat en meteorits i planetologia a UCLA (Califòrnia) i actualment científic titular a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)