Tres poemes d’octubre: Acatament

Acatament a tribunals parcials,
a acusacions infundades i falsos testimonis,
a prepotències hostils i malcarades,
per què l’has de tenir?

Acatament. Sempre exigeixen acatament.
És lògic i còmode. I la justícia
mereix acatament. I la justícia
presenta camins i procediments
per a esmenar errors i discutir mancaments.
Que visqui, per molt segles, la justícia

Però acatament a la mentida,
a la injustícia, a la represàlia,
per què l’has de tenir?
Acatament a la llei interpretada
com milers de barreres que tanquin tots els camins,
per què l’has de tenir?
Acatament a tribunals parcials,
a acusacions infundades i falsos testimonis,
a prepotències hostils i malcarades,
per què l’has de tenir?

Tant d’acatament, on portaria?
A més comprensió? A ser més escoltat?
A ser tingut en compte algun dia?
A alguna perspectiva de respecte i harmonia?
Certament no pas aquí.

Una injustícia fa jurisprudència
per continuar amb més injustícia,
i cada injustícia t’embruta i et presenta
com a autèntic violent, intolerant, fanàtic,
tancat, regressiu, insolidari,
que és el que voldrien que fossis
per deixar-te aïllat i asfixiar-te.

L’acatament a la injustícia ho podreix tot.
Com acatar-la, en democràcia?
Que visqui per molts anys la justícia!
I que de la injustícia ens salvi.

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).