El president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebut aquest dijous 7 de novembre, al Palau, representants dels claustres de les universitats públiques catalanes, que li han lliurat el manifest conjunt que han subscrit rebutjant les condemnes dels presos polítics catalans i la judicialització de la política. Conxita Àvila, de la Universitat de Barcelona, hi ha llegit el següent escrit de presentació:
Bon dia a tothom. En primer lloc volem començar aquest acte manifestant el nostre sentit condol al legítim President de la Generalitat a l’exili, el Molt Honorable President Carles Puigdemont, per la mort del seu pare.
En segon lloc, volem agrair al Molt Honorable President Torra que ens hagi rebut avui al Palau de la Generalitat per presentar el manifest dels claustres universitaris.
Aquesta breu introducció al manifest la volem dividir en tres punts que considerem rellevants. En primer lloc, volem explicar què és un claustre universitari, en segon lloc, comentarem quin paper han jugat els claustres històricament, i per últim, explicarem per què és important aquest manifest.
1. QUÈ ÉS UN CLAUSTRE UNIVERSITARI?
– El claustre és l’òrgan màxim de representació i control d’una universitat (segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans).
– Hi ha representats els 3 col•lectius de la comunitat universitària (alumnat, Personal d’Administració i Serveis, i Personal Docent-Investigador) en una proporció definida, i es vota a persones, no a llistes tancades. Se sap el que es vota: són persones que per la seva rellevància de pensament i d’acció a la universitat, hom vol que ens representin. La part institucional està representada pels membres nats, o sigui en funció del seu càrrec (25%); per tant, només es pot votar el 75% de llocs a cobrir. Es renova cada 4 anys (o 2), en funció del col•lectiu.
– El claustre és representatiu de la comunitat universitària en els termes d’Estatut: com hem dit, “és el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària”.
– Les decisions que adopta el claustre són les més representatives de la Universitat. Els grans temes que impliquen l’orientació científica, educativa, social i valors de la institució emergeixen del Claustre: Estatut, censura del Rector (en algunes universitats es pot elegir el rector), declaracions diverses de posicionaments en matèria politicosocial, etc.
Les universitats tenen un rellevant paper social. Com a exemple, esmentarem el que diu l’Estatut de la UB, que és similar al que existeix en altres universitats. En el seu preàmbul es diu que la universitat afronta importants reptes, que són especialment rellevants en una societat que reconeix el paper del coneixement com a actiu essencial, on és fonamental continuar estant a l’altura de la confiança que la societat i el país li fan arribar. També diu que es ratifica el compromís com a universitat pública al servei de la societat i del país.
Entre els objectius fonamentals de la UB, destaca el foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat i el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica, així com l’enriquiment del patrimoni intel•lectual, cultural i científic de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic i el benestar social.
En un altre article, es diu que la Universitat fa seus els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat. Tots els membres de la comunitat universitària estan obligats a atenir-s’hi en la seva actuació. Així, són proclamats i garantits, entre d’altres, l’orientació cap a la cultura de la pau, i el progrés social i humà fonamentat en els drets humans.
Igualment, es destaca que el Claustre Universitari és el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, com ja hem dit, format per una representació del personal acadèmic, d’estudiants, i del personal d’administració i serveis.
Entre les competències del claustre, destaca ser el principal òrgan de consulta de la comunitat universitària, i també debatre i aprovar propostes de resolució sobre temes de transcendència social o universitària.
Tot això és molt semblant als estatuts de la resta d’universitats del país, i ARA MÉS QUE MAI cal tenir-ho ben present… De fet, si no és ara, quan?
2. QUIN PAPER HAN JUGAT ELS CLAUSTRES HISTÒRICAMENT?
No és la primera vegada que els claustres s’expressen per demandes i temes socials. Històricament, els claustres han representat el conjunt del professorat de les universitats (des dels seus inicis medievals). Avui s’hi expressen la totalitat de col•lectius que en formen part: professorat, alumnat i PAS. La Universitat s’ha pronunciat històricament al voltant dels grans temes de país. La Universitat de Barcelona va ser clausurada el 1714 i la resta d’universitats catalanes ho van ser el 1717 a causa de la seva actitud política austriacista; el desterrament, a Cervera, va durar fins al 1837-1842, quan, amb la Revolució Liberal, es va produir el retorn de la universitat a Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), estudiants i professors van protagonitzar actuacions a favor de la democràcia. Amb la II República, l’Estatut d’Autonomia de 1932 i la instauració de la Generalitat va esdevenir Universitat Autònoma de Barcelona. En aquell període, la universitat va adoptar el lema: “Libertas perfundet omnia luce”, que va ser prohibit per la dictadura franquista el 1939. El seu rector, l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera, va ser empresonat pels fets d’octubre de 1934, i es va haver d’exiliar el 1939, amb l’ocupació franquista de Barcelona (va ser professor de la UNAM, a Mèxic). Molts altres professors van patir depuració, presó o exili. Durant la dictadura franquista, diversos col•lectius de professors i alumnes es van mobilitzar contra el règim i van patir repressió. Va ser important la formació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i els fets de la Caputxinada (1966). Les universitats van tenir un paper clau en els anys de la Transició. El 1987 es va recuperar el lema prohibit durant la dictadura. Es va contribuir al procés de “democratització”, per la llibertat, per l’amnistia, i pel canvi social profund que es va produir… tot i que veiem ara que no va ser suficient.
És, doncs, incontestable que els Claustres són actors representatius socials de rellevant importància. Temes com els models d’immersió a Catalunya, el NO a la guerra, les declaracions per la mort del Dr. Lluch, i d’altres, són exemples d’això.
Més recentment, per exemple, al claustre de la UB del 15 de novembre de 2017, es va aprovar un document contra la presó preventiva dels que acabaven de ser empresonats i a favor dels drets civils i socials.
3. PER QUÈ ÉS IMPORTANT AQUEST MANIFEST?
És important perquè les universitats catalanes es manifesten públicament des dels seus màxims òrgans de representativitat, des de l’acadèmia, a través de Claustres extraordinaris demanats simultàniament des de la base de la comunitat universitària, enfront de la falsa equidistància dels rectors, que no es volen posicionar, però alguns van a aplaudir al rei del país veí. És un clam de la societat que la universitat surti d’aquesta equidistància i reflecteixi el que la societat demana. Ens hem volgut pronunciar, doncs, per contribuir a enfortir les demandes de la societat, no només perquè així ho diuen els nostres estatuts, sinó perquè la societat ens interpel•la i com a universitaris hem de respondre.
En l’històric dels claustres universitaris no hi ha precedent d’un manifest conjunt sorgit de tots els claustres. Hi ha moltes altres declaracions, manifestos, actes, recollida de signatures… que s’han fet en els darrers anys, alguns s’han aprovat als claustres de diferents maneres al llarg del temps, però cap com aquest, en claustres extraordinaris gairebé simultanis i amb un text pràcticament igual. Com a exemple de declaracions fetes anteriorment, cal destacar la presentació de la sectorial de recerca de l’ANC, el 20 de setembre de 2017, de més de 1.800 signatures de científics catalans a favor de la independència, que va passar força desapercebuda. Per tant, com hem dit abans, és la primera vegada que es fa un manifest conjunt a tots els claustres de les universitats públiques catalanes, i que a més, ha obtingut un suport molt contundent. Cal dir que a la Universitat de Barcelona, el claustre el va aprovar amb un 90% de vots, un 79% a la Universitat Autònoma de Barcelona, un 88% a la Universitat Politècnica de Catalunya, un 78% a la Universitat Pompeu Fabra, un 89% a la Universitat de Lleida, un 74% a la Universitat Rovira i Virgili, i un 84% a la Universitat de Girona. A més la Universitat de Vic també s’hi ha adherit mitjançant un claustre ordinari, i també ho han fet les Taules per la Democràcia de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i el Col•lectiu Laude d’exrectors. En conjunt, doncs, el manifest surt de la comunitat universitària, que aplega més de 200.000 persones.
És comparable això a altres textos o cartes signades per alguns “professors”? No. De cap manera. Ni per representativitat, ni per rellevància. La carta de més de mil “professors” està signada en realitat per només 134 professors d’universitats catalanes (un 10 % aproximadament dels signants), és a dir, un nombre de persones inferior fins i tot a alguns dels nostres departaments universitaris, sense cap representativitat. Aquestes persones estan representades als claustres, on han pogut manifestar-se lliurement i debatre el manifest, que com ja s’ha dit ha obtingut un suport molt contundent.
Hem rebut ja algunes denúncies pel nostre manifest, ara en fase d’al•legacions, que ja veurem si ens afecten a tots els signants, a les meses dels claustres, o als rectors, i que únicament pretenen laminar l’autonomia universitària i reprimir la voluntat d’una clara majoria mitjançant un ús partidista de la llei i judicialitzant la democràcia. Des d’aquí els avisem, no podran res contra un poble unit, pacífic, i decidit a lluitar pels seus drets civils i socials, i que té al seu costat, com no podia ser d’una altra manera, la comunitat universitària.
Visca Catalunya!
Llegit al Palau de la Generalitat, 7 de Novembre de 2019.
Conxita Àvila és investigadora i professora de Biologia Animal a la Universitat de Barcelona. Treballa en la biologia i ecologia dels organismes que habiten els fons marins, a latituds temperades, tropicals, i sobretot antàrtiques. Ha estudiat les interaccions entre organismes regulades per productes naturals i el possible ús d’aquestes molècules úniques com a productes bioactius útils per als éssers humans.