La justícia

Us envio un poema sobre la justícia, a base de versos dels Salms, amb uns quants versos meus intercalats per a contextualitzar el tema. Dos mil set-cents anys de queixes sobre condemnes injustes …

Salms 7, 17, 25, 35, 55, 56, 59, 69, 73, 32

Fes-me justícia, Senyor!
Fan amb la llei el que els dóna la gana.
Jutgen amb falsedat.
Condemnen amb mentides.
Sentencia tu mateix la meva causa:
els teus ulls veuran qui té raó.

L’injust ja esmola l’espasa,
tiba l’arc i l’apunta;
posa a punt les armes mortals,
prepara fletxes enceses.
Tu, Déu just, dóna la raó als innocents,
Tu que penetres el cor i els pensaments.

Fan de la llei una barricada
per defensar els seus ídols,
una mordassa per tapar-me la boca,
un martell per a esclafar-me.

Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són , de violents, els seus odis.
Fes-me justícia, Senyor:
jo no tinc culpa i m’he portat honradament.

Acusa, Senyor, els qui m’acusen.
Aboquen damunt meu malediccions,
m’odien amb tota la ràbia,
m’agafa por i tremolo,
m’envaeix l’esgarrifança.

La seva llei és un parany,
va tancant tots els camins, un a un.
El que jo dic ho falsegen tot el dia,
m’espien des d’un racó, segueixen els meus passos.
Amb quina violència parlen!
Els seus llavis semblen punyals.

Només volen els meus diners,
menyspreen la meva paraula,
m’obliguen a tornar allò que no he pres,
L’orgull els fa de collaret, la violència de vestit,
es posen altius i amenacen amb la força.
Fins quan jutjaran contra justícia,
afavorint la causa dels culpables?

Salva’ns a tots del perill.
Muda el temporal d’odi en lluminosa bonança.

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).