I que els camins d’esperança
que els jutges espanyols van tancant,
els obrís altre cop la claror triomfant
del dret, la decència, la veritat i la paraula.
Ha estat un mal any a molts llocs:
un any de retrocés en justícia i democràcia,
en progrés i llibertat, en ofegats a la Mediterrània,
en pau i en comerç, en perspectiva climàtica.
Ha estat un mal any a Catalunya i a Espanya:
als alts tribunals, prevaricació i represàlia;
a la premsa espanyola, mentida constant;
al Madrid del poder –mafiós i arrogant–,
prepotència, robatori, exasperació, contumàcia.
No passarà, però seria bo que passés:
que la justícia fos justa, que no prevariqués;
que en lloc de robar-nos, l’Estat ens escoltés;
que cadascú, més calmat, al seu lloc medités
les coses mal fetes, les ximpleries, l’excés
de bilis, de dogma, d’insult i de ràbia.
I que els camins d’esperança
que els jutges espanyols van tancant,
els obrís altre cop la claror triomfant
del dret, la decència, la veritat i la paraula.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).
Gràcies David