Una recerca d’excel·lència i sense fronteres

Catalunya ha estat capaç de crear un ambient on la ciència de gran valor, la ciència de frontera. La ciència d’excel·lència existeix i això és una cosa que ara fa 12 anys no sabíem que fos possible.

Tot país que vulgui assegurar-se un futur digne necessita la recerca. El futur que tots somniem, volem, exigim, que tots busquem, s’ha de sembrar. I la base d’això és la recerca. Hem de fer una recerca que permeti fonamentar una economia basada en el coneixement.

Catalunya en futbol juga a primera lliga internacional i en recerca també. Estem en un equilibri sempre patint però estem molt bé. N’hem d’estar orgullosos. Tenim instituts, institucions, departaments de primera línea mundial. El 2014, a la web del MassachusettsInstitute of Technology sortia un anunci en el que es deia que era molt estrany que dues de les tres millors institucions de recerca del món fossin catalanes. És una cosa a la que ens hem d’anar acostumant perquè és una realitat. Catalunya ha estat capaç de crear un ambient on la ciència de gran valor, la ciència de frontera, la ciència d’excel·lència existeix i això és una cosa que ara fa 12 anys no sabíem que fos possible.

L’impacte de la independència sobre la recerca no serà molt gran perquè de fet tenim ja moltes estructures d’estat. El que necessitem és polir el nostre sistema, no necessitem grans canvis. Hem d’assentar, avaluar i potenciar les coses ben fetes i que totes les altres que no estan funcionant tan bé millorin i siguin capaces de reeixir. El més important és la política de captació de talent. La recerca es basa en persones i aquestes persones són les que s’han d’escollir bé i ajudar-les i promocionar-les perquè puguin fer bé la seva feina. Però els hem de buscar allà on siguin, a tot el món, portar-los aquí. I aquí que siguin ells els qui esperonin el coneixement. Les relacions d’investigació són sempre de tot el món. Els científics fem servir sempre l’única llengua oficial que tenim en ciència que és l’anglès. I per tant no hi ha fronteres. Per nosaltres, en recerca no hi ha fronteres.

Jaume Bertranpetit és catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra. Fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta Universitat. Antic professor de la Universitat de Barcelona i deixeble de Luca L. Cavalli-Sforza a Stanford, Califòrnia. Els seus camps de recerca són diversos, tots ells, però, entorn de l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà. Ha publicat més de 320 articles científics. Membre directiu de diverses organitzacions científiques (ICHN, SCB, ICA), ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Salut i la Vida de la UPF (1998-99), Vicerector de Política Científica de la UPF (1999-2001), Director del “Centro Nacional de Genotipado” (1994-2010) i Director d’ICREA (Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats) des de 2007 fins 2015. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.