Malauradament, no tothom té el mateix accés a la qualitat de vida que la ciència ha estat capaç d’oferir. I per a mi, aquest és el repte, la República ha de fer arribar els assoliments científics i tecnològics a tota la població sense cap excepció ni cap discriminació. Crec que aquest és el destí de tota la població humana del planeta: l’assoliment d’un sistema de llibertat i justícia universal basat en el coneixement.
Crec que arribats fins on hem arribat no cal donar arguments en favor de fer el nostre propi camí i fundar un nou país. Em pregunto com és que encara hi ha compatriotes meus que dubten. És que es por fer una altra cosa? Tots els pobles tenen dret a ser lliures. En tot cas els arguments els ha de donar aquell qui negui aquest dret. N’hi ha que diuen que volem anar massa ràpid. Em fa l’efecte que és justament al contrari, que hauríem d’haver construït la República molt abans. Per tant, més que defensar el dret d’autodeterminació vull pensar en el país que desitjo, en el que crec que podríem bastir, el millor país possible, aquell que és capaç de crear les condicions per tal que tots els seus ciutadans i ciutadanes tinguin a l’abast la qualitat de vida que els permeti ser feliços.
I com s’aconsegueix la qualitat de vida? Amb la tecnologia. Les civilitzacions de les quals en coneixem alguna cosa van aconseguir la felicitat dels seus ciutadans amb avenços com el clavegueram, la construcció d’estructures per portar l’aigua lluny dels rius, el desenvolupament de remeis per a les malalties. El coneixement (ciència) i la seva aplicació (tecnologia) proporciona les condicions bàsiques per a la felicitat. La ciència ha fet possible que sectors creixents de població gaudim d’una vida que m’atreviria a qualificar de plàcida en comparació a la de milers de generacions anteriors. I el procés continua, amb els avenços en biotecnologia i biomedicina que han de permetre anar bandejant malalties que encara patim. Malauradament, no tothom té el mateix accés a la qualitat de vida que la ciència ha estat capaç d’oferir. I per a mi, aquest és el repte, la República ha de fer arribar els assoliments científics i tecnològics a tota la població sense cap excepció ni cap discriminació. Crec que aquest és el destí de tota la població humana del planeta: l’assoliment d’un sistema de llibertat i justícia universal basat en el coneixement.
És obvi que encara som lluny de l’objectiu, com també ho és que ens hi anem apropant. Ara i aquí tenim una oportunitat per construir aquest ideal de país. Tenim un parell de generacions formades en els millors centres de recerca d’arreu del món i unes infraestructures homologables. Tenim talent per seguir avançant i capacitat per generar nova tecnologia. Crec que la República Catalana ha d’adobar i conrear (dedicar recursos) totes aquestes capacitats en tots els àmbits del coneixement. Qui sap on pot acabar brollant el talent i no es pot desaprofitar cap oportunitat. Aconseguir ara i aquí una societat lliure, culta i feliç basada fermament en el coneixement no em sembla impossible, ni tan sols difícil. Què voleu que us digui, crec en els meus conciutadans. Hi he cregut des de petit i els darrers anys de mobilitzacions, amb totes les seves limitacions, m’han refermat en aquesta convicció. I el que em fa creure-hi més és la capacitat dels catalans per acollir i integrar voluntats a un projecte comú: fer el millor país possible, el millor país del món.
Josep Lluís Torres és Professor d’Investigació del CSIC. Ha desenvolupat la seva carrera a diferents Instituts dins del Centre d’Investigació i Desenvolupament, que ara fa 50 anys. Ha estat investigador associat al Salk Institute for Biological Studies i es dedica a l’estudi de la relació entre alimentació i salut. La seva activitat cerca conjugar ciència bàsica, aplicació tecnològica i emprenedoria.