Esperem que en l’estructura del nou govern i en les persones que hi haurà no perdrem la gran feina feta en la recerca de posicionament internacional, de captació de fons i talent, i d’apropament a la innovació tecnològica que hem assolit i que encara volem i podem millorar
Carta oberta als Presidents Puigdemont i Torra
Benvolgut President de la Generalitat de Catalunya,
En aquests moments en que el govern català està ultimant la seva estructura, voldria fer unes reflexions des del món de la Universitat i la Recerca.
Primer: voldria recordar la meva implicació personal en crear i fer créixer estructures de país en l’entorn de les Universitats i la Recerca, com a director durant més de 8 anys d’ICREA, com a professor a la UPF (amb diversos càrrecs), reconegut científic internacionalment i signant de la carta pro 1-O des del món de la recerca.
Segon: Catalunya ha aconseguit un miracle en el món de la recerca. Sense una inversió extraordinària, gràcies a polítiques molt ben dissenyades i optimitzades hem assolit un nivell reconegut internacionalment i envejable. Encara ahir m’ho deia el rector de la Universitat de Toulouse Paul Sabatier en lliurar-me el títol de Doctor Honoris Causa. I ara no podem fallar: ens cal continuar en la mateixa línia per tal d’assentar i consolidar la feina feta. Som una potència en recerca i ho comencem a ser en innovació gràcies a la política sostinguda durant 15 anys. No podem defallir.
Tercer: com a país no ens podem permetre afluixar el més mínim en una política de recerca en la mateixa direcció. Les Universitats van raonablement bé, però cal que existeixi una part del sistema en un nivell d’excel•lència que els centres de recerca CERCA han aconseguit. Aquest nivell per dalt és el que empeny tota la resta, impulsant i demostrant que jugar a la champions mundial és possible, factible i desitjable. Necessitem una política que continuï donant suport a una recerca del màxim nivell. Això farà que assoleixi finançament extern (especialment amb les ERC europees) i farà possible la innovació tecnològica. I en el govern ha de tenir molt pes: hem perdut l’opció de tenir Conselleria, però cal que continuï tenint molt pes. El país ho necessita.
Quart: necessitem una política de continuïtat, amb persones que coneguin bé el sistema i que estiguin disposats a continuar i empènyer la política que hi ha hagut els darrers anys. No explicaré la gran feina que vaig tenir amb el tripartit que va intentar eliminar (amb bona fe, però amb un fort desconeixement) alguna de les estructures més exitoses de recerca: això no ens pot tornar a passar. Esperem que la dinàmica de partits no ens porti de nou a una situació semblant. Hem aconseguit una posició internacional de prestigi, de captació de fons i de reconeixement (que està ja portant retorn i que aviat farà venir la recerca de les grans multinacionals a Catalunya) que no podem deixar perdre. Ens cal un reforç continuat a la política d’excel•lència, que NO serà duta a terme per les Universitats: de fet es conformen amb un “anar fent” molt més modest del que ara ja tenim. Hem anat molt lluny, tenint en compte d’on veníem (i comparativament es pot mirar a Espanya).
Final: la Recerca, les Universitats, i si pot ser la Innovació han de tenir un paper rellevant en el nou Govern de la Generalitat i ha de tenir-hi al davant una persona forta i coneixedora del sistema. No pot ser “només” un polític. Podria parlar com de bé s’ha fet amb les persones que hi ha hagut els darrers anys, començant per l’Andreu Mas-Colell, l’Antoni Castellà, en Pep Martorell i aquests darrers temps, per l’Arcadi Navarro. Els que som en (i hem fet) el sistema, necessitem força i continuïtat i volem que la dinàmica dels partits polítics no ens porti a una situació que pot suposar la pèrdua de tot allò que hem aconseguit com a país. Esperem que en l’estructura del nou govern i en les persones que hi haurà no perdrem la gran feina feta en la recerca de posicionament internacional, de captació de fons i talent, i d’apropament a la innovació tecnològica que hem assolit i que encara volem i podem millorar.
Atentament,
Jaume Bertranpetit
IBE, Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC)
CEXS-Universitat Pompeu Fabra
Doctor Aiguader 88 (PRBB)
08003 Barcelona.
Jaume.bertranpetit@upf.edu
Jaume Bertranpetit és Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra. Fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta Universitat. Ha estat director d’ICREA (Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats) des de 2007 fins 2015. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Model de recerca per a tothom o només per a uns quants?
El missatge triomfalista de que “Catalunya ha esdevingut una potencia en recerca”, gràcies al sistema implementat en part pel Sr. Bertanpetit, reflexa o un interès particular per influir en les decisions del Govern o un desconeixement molt profund del que es la recerca i els seus resultats en d’altres llocs del mon. Aquest missatge triomfalista, junt amb el fet que en els últims 15 anys la Generalitat ha destinat poc finançament a la recerca per només uns quants investigadors, es molt perjudicial. El model de recerca aplicat fins ara per la Generalitat anomenat de “l’excel·lència”, sense que hi hagi una definició clara de que vol dir aquest terme, no ha beneficiat la recerca Científica en general. Ha causat la destrucció de molts grups de recerca a Catalunya, ha perjudicat les Universitats i ha deixat en situació d’extrema precarietat la majoria de científics del país. No hi ha res més perjudicial que dir que la recerca va molt be, quan la majoria dels que la fan estan en situació de desaparèixer. Per saber si el que proposa el Sr. Bertranpetit pot beneficiar el país o nomes un quants, fixeu-vos en la pista que proporciona el fet que digui que només hi ha un grup selecte de científics (CERCAs) que vulguin fer recerca d’excel·lència. Aquesta afirmació reflexa una visió menys tenidora de la feina de la majoria de científics i no es correspon amb el procedir de la Ciència i de la recerca científica en la majoria de laboratoris experimentals.
Tot i estar d’acord “en necessitem una política de continuïtat, amb persones que coneguin bé el sistema i que estiguin disposats a continuar i empènyer la política que hi ha hagut els darrers anys” en recerca i universitats, es molt poc adient el menysteniment de la recerca a les universitats que s’expressa en aquesta publicació.
Especialment decebedora, tenint en compte qui l’escriu, és la frase “la política d’excel•lència, que NO serà duta a terme per les Universitats: de fet es conformen amb un “anar fent” molt més modest del que ara ja tenim”.
Considerem que hem arribat molt lluny en excel·lència en recerca gràcies al treball de tots els investigadors, els del centres CERCA, els del instituts participats i els de les universitats. Dades objectives ens diuen que si comparem els indicadors científics de determinats departaments i instituts universitaris amb els instituts CERCA, els resultats són similars, i especialment positius quan la relació cost-rendiment s’incorpora com a variable.