La nova República tindrà prou cura en esmerçar prou despesa en Recerca, en el coneixement de més risc, d’on surten les idees essencials. I en promourà la seva transferència al mercat.
Ens sembla oblidar que Catalunya també és la dels grans científics: Ferran, Turró, Esteve, Duran i Reynals, Duran i Jordà, Grífols, Trueta, Margalef… i tants d’altres que haguéssim pogut inscriure en progressió exponencial si no hagués estat pels anys de La Malaptesa. I per la transició posterior, que va permetre els néts del totalitarisme enquistar-se en el poder i fer-ne ús vocacional, quan no han pres la derivada de l’abús i la corrupció.
I els aires de canvi tampoc no aporten un escenari millor. Sembla que simplement es vulgui substituir la casta de l’ostentació per la de la frugalitat. Tots sabem quina és la més virtuosa, però lamentablement ambdues es caracteritzen per l’amor a la burocràcia, la jerarquia, i el “atado y bien atado”, en espanyol, és clar.
Vull que el nostre jovent conegui el món lliurement i torni carregat del seu viatge a la terra dels seus ancestres per millorar-la. Perquè serà un jovent que reconeixerà la inversió que hi ha esmerçat la cosa pública, la República, i estarà delitosa de multiplicar-ne el retorn, pels que vindran després i pels que, maltractats per la vida o la genètica, necessitin de l’ajut dels conciutadans. I també perquè des de casa seva és d’on millor podran actuar, transformar i canviar el món.
Aquest jovent que ajudarem a fer-se a si mateix no tindrà por del fracàs. Aprendrà a fracassar ràpid per tornar-se a aixecar i millorar en el seu nou projecte. Tindrà clar què és la cosa pública i què és la cosa privada, i per això en promourà una millor col·laboració.
Perquè la nova República tindrà prou cura en esmerçar prou despesa en Recerca, en el coneixement de més risc, d’on surten les idees essencials. I en promourà la seva transferència al mercat subvencionant-ne el prototipatge; i també sabrà atraure les empreses als nuclis acadèmics per entendre les seves necessitats i la col·laboració mútua per fer millors productes.
I això ho sabrem fer en català, perquè el món necessita diversitat, i nosaltres som responsables d’una visió única que cal que transferim i mesclem amb tantes d’altres. El món no es pot permetre perdre’ns. Diuen que els espanyols han aportat 3 grans paraules a la parla universal: “Mañana”, “Fiesta” i “Siesta”. Quines aportarem els catalans? A mi m’agradaria la dita “Qui no arrisca no pisca”.
Penseu que aquest projecte és possible dins l’Estat espanyol avui, demà o d’aquí a vint anys? Jo crec que no.
Ara tenim l’oportunitat de fer-lo i ampliar-lo i que altra vegada el nostre destí depengui només de nosaltres.
Pere-Joan Cardona és manresà, metge, doctor i especialista en Microbiologia. Fa 20 anys que fa recerca a la Unitat de Tuberculosi Experimental a l’Hospital Germans Trias i Pujol. És co-fundador de les “spin-offs” Archivel Farma i Manremyc per desenvolupar la vacuna RUTI i el suplement alimentari Nyaditum resae.
