Categoria: Editorials

Perseverem

Perseverem perquè el nostre desànim és la seva victòria

guigo_2.jpg
Roderic Guigó (CRG, UPF)

Si hi ha una virtut que compartim els científics, aquesta és la perseverança: la capacitat de sobreposar-nos a la decepció. Tots sabem de l’article rebutjat un cop i un altre, de l’experiment del qual canviem les condicions dotzenes de vegades i no acaba de funcionar, de la intuïció que, després de mesos, encara no hem estat capaços convertir en demostració. Però nosaltres hi tornem: refem l’article i l’enviem a una altra revista, repetim l’experiment, intentem una nova aproximació a la demostració.

Sembla que el nostre país és ara també en un estat de desànim i decepció. La idea de la independència va generar una onada d’il·lusió col·lectiva sense precedents recents, no només al nostre país, sinó entre els països del nostre entorn. Aquella il·lusió ha esdevingut, sense saber ben bé perquè, desorientació, confusió, desconcert… És per això que tornem “els científics per la independència”. Els científics ens trobem, justificadament o no, entre els col·lectius més respectats pels nostres conciutadans (segons es desprèn de les enquestes del CEO). I és al seu servei que podem posar la nostra capacitat per sobreposar-nos a la decepció.

Reobrim el blog i us demanem la vostra participació. Envieu les vostres contribucions a cientificsperlaindependencia@gmail.com.
El blog no és un àmbit de debat entre partidaris i detractors de la independència. L’objectiu del blog és aportar arguments, dades, idees… per convèncer els nostres conciutadans de què la independència és la millor opció per al nostre país, i també fer propostes de com volem que sigui el nou estat.

La primera edició del blog va servir, sobre tot, per articular la nostra comunitat a favor d’aquesta idea. Vàrem ser molts els qui vàrem contribuir de manera totalment desinteressada, robant hores a la nostra feina, a la nostra família o al temps lliure. Pensem que si continuem enriquint-lo amb articles i idees, el blog pot arribar a tenir un impacte també fora de la nostra comunitat. Finalment, és possible que la independència de Catalunya es decideixi per pocs vots. Només cal esgarrapar-ne alguns. I nosaltres potser hi podem contribuir. Som en un moment baix. Ens cal aixecar-nos i tornar-hi. Perquè el nostre desànim és la seva victòria.

Roderic Guigó i Serra és coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica i catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat Premi Ciutat de Barcelona a la investigació científica els anys 2002 i 2012. Advanced European Research Grant.

Els científics, per la independència

 

NEIX EL BLOG “CIENTÍFICS PER LA INDEPENDÈNCIA”

Per fer escoltar la seva veu i compartir les raons que els fan estar a favor de la independència de Catalunya

Sovint, el món sembla un lloc confús i inestable; es fa difícil identificar una línia clara de progrés moral, social o polític, i, moltes vegades, no sabem si avança o retrocedeix. Els esdeveniments recents a l’Orient Mitjà, per exemple, ens retrotrauen a una societat trista, opressiva i barbàrica que crèiem superada. Enmig d’aquest confusió, una activitat humana destaca en exhibir una direcció de progrés clara, diàfana, nítida. Es tracta de la ciència i de la tecnologia. Avui coneixem el món natural millor que ahir, però pitjor que demà, i la nostra capacitat per controlar-lo és cada cop més sofisticada: les comunicacions telemàtiques, la productivitat dels conreus, els mitjans de transport, els nous materials, la lluita contra les malalties, els viatges interplanetaris …

Sota estricte control democràtic, la recerca científica, i la capacitat tecnològica que aquesta proporciona, fa el món més segur i confortable. És una empresa que no coneix fronteres: és de la humanitat per a la humanitat. Però és responsabilitat, sobretot, d’aquelles nacions que, com Catalunya, han assolit un alt nivell de benestar econòmic i social. La contribució des del nostre país a aquesta empresa ha estat, tanmateix, molt limitada. La subordinació política, social i cultural a una nació, l’espanyola, que ens ha estat durant segles majoritàriament hostil, ens ha fet porucs, servils, poc ambiciosos—trets que són difícilment compatibles amb la ciència.

La tímida recuperació de la nostra dignitat com a nació els darrers anys s’ha vist, doncs, també reflectida en la nostra ciència, la qual avui en dia, almenys en determinades disciplines, està esdevenint capdavantera a Europa. Tanmateix, malgrat l’enorme impacte de la seva tasca en la societat, els científics a Catalunya són majoritàriament desconeguts pels ciutadans: no són convidats als debats, ni a les tertúlies radiofòniques, no fan rodes de premsa, la seva vida privada no desperta l’interès de la dels esportistes, els artistes o els actors. Contràriament a la visió gairebé caricaturesca que hom podria tenir, però, l’obsessió per la ciència no fa els científics aliens als reptes de les societats que els envolten. Catalunya viu un moment únic en la seva història, en el qual possiblement es jugui la seva pervivència com a nació. Els científics a Catalunya, com la resta de ciutadans, viuen intensament aquest moment. No sabem si la majoria són favorables o contraris a la independència de Catalunya. Sabem, això sí, que n’hi ha molts, entre ells els més reconeguts, que hi estan inqüestionablement a favor. Aquest blog és per escoltar-ne les raons.