Etiqueta: Història

Llibres sobre Catalunya i el procés d’independència

Ara que per molts ve una època de descans en la que podem gaudir amb més calma de la lectura, us proposem una sèrie de llibres sobre Catalunya i el procés d’independència. Els hem organitzat per àmbit, que van de la història o l’economia fins la sàtira. El recull l’ha elaborat la Núria Vilà, professora emèrita del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nvila.jpg
Núria Vilà

 

 

 

 

 

  • Economia

Canadell, Joan i Macià, Albert (2012): Catalunya: estat propi, estat ric. Barcelona: Viena.
Castellón, Albert (2013): Catalonia next brand in Europa. Barcelona: Ara llibres.
Comissió d’economia catalana (2014): Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència. Barcelona: Col·legi d’Economistes de Catalunya / Profit Editorial.
Duran Pich, Alfonso (2012): A la independència per la butxaca. Barcelona: Angle.
Junqueras, Oriol (2005): Guerra, economia i política a la Catalunya de l’alta edat moderna. Barcelona: Farell.
Paluzie, Elisenda (2014): Sols podem. Barcelona: Rosa dels Vents.
Puig, Miquel (2015): Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència. Barcelona: Edicions 62.
Sanuy, Francesc (2012): Capitalisme Cibeles. Barcelona: La Magrana.

  • Història

Álvaro, Francesc-Marc (2014): Ara sí que toca! Barcelona: Pòrtic.
Bel, Germà (2013): España, capital París. Barcelona: Destino.
Bosch, Jaume (2013): De l’estatut a l’autodeterminació. Barcelona: Base.
Bosch, Joan (2014): Moments estel·lars de Catalunya. Barcelona: La campana.
Broggi, Moisés (2011): Reflexions d’un vell centenari. Barcelona: Edicions 62.
Cabré, Jordi (2013): Ara que no ens escolta ningú. Barcelona: Pòrtic.
Casas, Ferran i Rusiñol, Joan (2012): Començar de nou: quin futur té Catalunya amb Espanya en un context. Barcelona: Deu i onze.
Dalmau, Ferran (2016): Lletra per a la batalla. Memòria literària de l’esquerra independentista. Barcelona: El Jonc.
El cas dels catalans (2012): Establiment del text original anglès i traducció catalana de Michael B. Strubell. Barcelona: Memorial 1714, Moviment Civil Onze de Setembre i Associació Francesc de Castellví.
Hem fet història. #11S2012 (2012): Barcelona. Ara llibres.
Hurtado, Víctor (2014): Atles manual d’història de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau.
Loperena, Josep M. (2012): El poder desnudo. Barcelona: Octaedro.
Martín, Andreu (2013): Cicatrius de 1714. Alzira: Bromera.
Pont, Albert (2012): Delenda est Hispania. Barcelona: Viena.
Riera, Anna (2013): 1001 curiositats de la independència de Catalunya. Barcelona: L’Arca.
Ruíz-Domènec, José Enrique (2011): Espanya, acords i desacords. Barcelona: La Magrana.
Salmurri, Carles (2012): Tres dies que van canviar el país. Barcelona: Columna.
Serra, Joan i Rosenfels, Anna (2014): 17:14 l’hora del poble. Barcelona: Ara llibres.
Sobrequés, Jaume (2013): Cap a la llibertat. Barcelona: Base.

  • Llengua i cultura

Antich, Xavier, Castiñeira, Angel i Colominas, Joaquim (dirs.) (2013): Cataluña-España: relaciones políticas y culturales. Barcelona: Icària.
Raguer, Hilari (2012): Ser independentista no és cap pecat. Barcelona: Claret.
Vidal, Pau (2015): El bilingüisme mata. Barcelona: Pòrtic.

  • Justícia

Feliu, Dolors (2013): Manual per la independència. Barcelona: Angle.
Vidal, Santiago (2002): In-justícia. Barcelona: Angle.
Vidal, Santiago (2014): Els set capitals de la justícia. Barcelona: Ara Llibres.

  • Marc legal

Bel, Germà (2013): Anatomia de un desencuentro. Barcelona: Destino. (2015, Anatomia d’un desengany ).
Boix, Carles (2003): Democracy and redistribution. Cambridge University Press.
del Clot, Damià i Noales, Josep M. (2014): Decidir. Un exèrcit de legitimitat democràtica. Barcelona: Viena.
Muniesa, Mariano (2014): 17 falsos mitos sobre Catalunya en España. Barcelona: Quarentena.
Parpal, Vicent (2013): A un pam de la independència. Barcelona: La Magrana.
Pont, Albert (2013): Addendum. L’endemà de la independència. Barcelona: Viena.
Sala, Xavier (2014): És l’hora dels adéus. Barcelona: Rosa dels Vents.
Sobrequés, Jaume (2013): Cap a la llibertat. Barcelona: Base.

  • Internacional

Carod, Josep-Lluís (2014): 2014. La hora de Cataluña. Barcelona: Milenio.
Anglada, Martí (2014): Quatre vies per a la independència. Barcelona: Pòrtic.

  • Sàtira

Balés, Fidel (et al) (2013): Els borbons en pilotes. Valls: Cossetània.
Capdevila, Jaume (2013): Som i serem. Barcelona: Efedós.

  • Diversos

Baños, Antonio (2013): La rebel·lió catalana. Notícia d’una república independent. Barcelona: Edicions 62. (La rebelión catalana: España ante sus naciones. Roca Editorial de libros, 2014).
Barberà, Jaume (2013): S’ha acabat el bròquil. Barcelona: Ediciones B.
Barberà, Jaume (2014): 9N 2014. Barcelona: Ediciones B.
Batllori, Toni (2012): Any d’estelades. Barcelona: Efados.Ediciones B
Boronat, David i Garcia, Salvador (2013): Catalunya last call. Barcelona: Viena.
Buch, Roger (2015): 100 morius per ser independentista. Valls: Cossetània.
Castro, Liz (ed.) (2013): What’s up with Catalonia?: The causes which impel them to the separation. Massachusetts: Catalonia Press. (Claves sobre la independencia de Cataluña).
Ferrer, Francesc (2005): El gran llibre per la independència: mil raons a favor de les llibertats de Catalunya. Barcelona: Columna.
Gabancho, Patricia (2009): Crònica de la independència. Barcelona: Columna.
Gabancho, Patricia (2012): Full de ruta: tot el que vols saber de la independència i no tens a qui preguntar. Barcelona: Fundació Catalunya Estat.
Junqueras, Oriol i Molinero, Justo (2015) Revoltats. Barcelona: Ara Llibres.
Llompart, Jofre (2013): Desmuntant la caverna. Barcelona: Angle.
Llompart, Jofre (2014): Doncs jo, ara, votaré sí: testimonis que desmenteixen la fractura social a Catalunya. Barcelona: Angle.
Martí, Pere (2013): El dia que Catalunya va dir prou. Barcelona: Columna.
Martí, Pere (20115): Escac a l’estat. Barcelona: Pòrtic.
Mercader, Jordi (2015): El tigre sobiranista. Guia per descobrir els principals actors del procés. Barcelona: Pòrtic.
Parpal, Vicent (2015): 9N desclassificat. Barcelona: La Magrana.
Serrano, Ivan (2013): De la nació a l’estat. Barcelona: Angle.
Solsona, Ramon (2013): Botifarra de pagès. Barcelona: Pòrtic.
Tapia, Joan (2015): Catalunya sense Espanya? Barcelona: Pòrtic.
Torra, Quim (2016): Els últims 100 metres. Barcelona: Angle editorial.
Torres, Roger (ed.) (2012): Per què volem un Estat propi?: Seixanta intel•lectuals parlen de la independència de Catalunya. Barcelona: Pagès editors.
Vila, Enric (2015): Des de les trinxeres. Crònica política i sentimental de la lluita per la llibertat. Barcelona: Pòrtic.
Voltas, Eduard (2014): Carta a un indecís: arguments per dir sí a la independència. Barcelona: Ara Llibres.

Núria Vilà és professora emèrita del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona

Volem ser…

Ens sentim mal governats. El dret que ens assisteix en aquesta protesta va més enllà de la legalitat, més enllà del que diu o no diu una carta, per molt magna que sigui. El principal deure d’un govern és oferir al poble al que representa les eines per poder garantir la seva plenitud i felicitat, l’actual i la futura. Volem ser lliures perquè volem una altra forma de governar-nos.

MiquelAArnedo.jpg
Miquel A. Arnedo

Per circumstàncies, científiques és clar, tal i com per toca en un blog com aquest, m’he vist de nou, desprès de mot de temps, en la situació de tenir que explicar, i el que es fa més empipador, justificar, davant col·legues espanyols, les arrels i els objectius del moviment sobiranista i de la actual situació política que es viu a Catalunya.

Els arguments dels col·legues, tots científics (els col·legues, no els arguments) solen ser semblants i segueixen una progressió força pautada. El primer acte consisteix en la declaració solemne de l’admiració per la societat catalana. Almenys en certs cercles encara se’ns reconeix com un element d’avantguarda i de dinamització d’Espanya. El segon acte és l’argument econòmic, en el fons, ens diuen, és un problema conjuntural. La situació econòmica és dolenta i no es vol contribuir al benestar comú de l’estat sinó que volem els diners per a nosaltres, ja sabeu la pela és la pela. Som, en definitiva, uns insolidaris. Tanmateix se’ns recorda que, en realitat, el nostre benestar econòmic s’ha construït en bona part mercès a la gent vinguda d’altres zones de la península. I és cert, no que no siguem solidaris, sinó que Catalunya és el que és per tota la riquesa que hem rebut de la resta de l’Estat, potser no econòmica però si clarament sociològica. Si l’interlocutor té afinitats cap a l’esquerra de l’espectre polític, el següent pas és una anàlisi, en el context del materialisme dialèctic, sobre el nacionalisme i la seva arrel burgesa. En el fons, els que mouen tot això del separatisme són les classes benestants que defensen els seus interessos i la seva quota de poder. Arribats en aquest punt, te n’adones del mal que han fet i estan fent els medis de comunicació espanyols, amb aquells que en un temps es van dir progressistes al seu davant.

Curiosament, l’últim acte, la gran fi de festa d’aquest acorralament sistemàtic dels nostres compatriotes, és essencialment històric: els catalans mai no hem tingut un país independent, i España és una, gran i lliure des dels temps dels Reis Catòlics… algun diari probablement encara ho mouria una mica més enrere, potser en l’origen de la primera planta amb flors, que com ens han fet saber recentment era espanyola ja fa 130 milions d’anys (… i no es conya).

I arribats en aquest punt, quan ja has desplegat totes les teves dots de diplomàcia, t’has reconegut d’esquerres com el que més i els hi has recordat que el sentit de pertinença a una comunitat no va necessàriament en contra d’una clara vocació internacionalista, comences a pensar que hi ha quelcom que simplement no es vol acceptar i que els argumentaris, al revés del que pensen alguns companys, no són mai prou objectivables com per poder ser convincents per algú que no vol entendre.

I llavors passes al contraatac, i en aquest cas et desproveeixes de sentimentalismes i t’agafes a indicadors que creus que son més descriptius i que esperes que no estiguin obertes a interpretacions mal intencionades.
Som i serem gent catalana, que diu la Santa Espina… i resulta que aquesta afirmació que algú interpretaria com d’un nacionalisme carrincló, és una de les principals raons per les que som on som. No tenim més historia que ningú altre, ni més herois, ni més episodis nacionals, ni més llegendes. Parlem una llegua pròpia, sí, però històricament lligada i intel·ligible amb moltes de les que ens envolten. No tenim cap tret ètnic que ens caracteritzi, som en una zona de pas. Els pares i els avis, i sinó els besavis, eren probablement de qualsevol altre lloc… i malgrat tot ens seguim manifestant i seguim tenint, almenys una quantitat considerable de nosaltres, un sentiment de pertinença i, més important, una capacitat per a la mobilització i la reivindicació d’allò que considerem d’interès comú que d’altres llocs o d’altres pobles més cohesius o uniformes que el nostre mai no han expressat, almenys en un passat recent. I això és quelcom que considero mesurable o, si més no, constatable.

I la segona component és la que crec que és l’element vertebrador fonamental de l’actual reivindicació. Ens sentim mal governats. El govern d’aquell estat al que pertanyem no és sensible a les nostres necessitats. El dret que ens assisteix en aquesta protesta va més enllà de la legalitat, més enllà del que diu o no diu una carta, per molt magna que sigui. El principal deure d’un govern és oferir al poble al que representa les eines per poder garantir la seva plenitud i felicitat, l’actual i la futura. Volem ser lliures perquè volem una altra forma de governar-nos, perquè pensem que un govern nou, amb uns compromisos nous, amb uns fonaments nous, deslliurat del pes de la història i del present status quo, ens ofereix millors expectatives de futur.

Ja ho sé, no sóna massa dramàtic, li manca una mica d’èpica, al cap i a la fi els escocesos tenen Braveheart i nosaltres l’Auca del senyor Esteve. Què li farem, som un país de botiguers, però de botiguers que volen ser feliços, que volen sentir-se realitzats i que volen que els seus descendents, els genètics i els immigrats, ho siguin també.

En Miquel Arnedo és professor agregat de la Universitat de Barcelona des de 2007. La seva recerca es centra en l’estudi de la diversitat biològica, des d’una vessant fonamentalment evolutiva. Els seus estudis combinen treball de camp i eines tradicionals amb mètodes moderns de seqüenciació massiva per tal de caracteritzar els factors responsables de l’origen de les espècies i la seva diversificació en el temps i l’espai. Té una dilatada experiència com investigador postdoctoral a diferents universitat dels EUA i del Regne Unit. Ha estat professor ICREA acadèmia i és investigador principal del grup de recerca en Sistemàtica i Evolució Zoològica. Actualment és professor visitant a la Harvard University, EUA.

Cambiemos la Historia

Me gustaría poder saber que en el año 2115 alguien no leerá documentos de 2015 sorprendiéndose de que nada ha cambiado con respecto a Cataluña.

exquerra.jpg
Mario Ezquerra

El próximo 27 de septiembre se han convocado antes de tiempo las elecciones al Parlamento de Catalunya, se ha hecho para decidir lo que no nos han dejado hacer mediante un referéndum. Pues el 27 de septiembre se decide si se quiere estar en la República de Catalunya independiente o en el Reino de España, y para ello hay solamente dos listas que inequívocamente persigan este objetivo.

Esto ocurre cien años después de la creación de la Mancomunidad de Cataluña. Hoy hace cien años que Prat de la Riba dejó escrito “el sistema centralista toma a ayuntamientos, diputaciones y corporaciones como menores de edad, que deben ser tuteladas desde Madrid los cuales deben pedir sumisamente el correspondiente beneplácitos. Y cada día aumentan sus pretensiones, cada día aumentan sus injerencias, sus limitaciones, y la libre actividad de los ciudadanos y corporaciones”. Cien años, y esta descripción, podría ser aplicada perfectamente en el día de hoy sin tocar una coma. Cien años, y no hay nada nuevo bajo el sol.

¿Es de extrañar que, un siglo después de esfuerzos inútiles Cataluña quiera probar suerte por su cuenta? Lo que extraña, lo que realmente extraña es que sea solamente Cataluña quien proteste contra esta situación de modelo de estado, cuando es toda España la perjudicada, cuando las decisiones no se toman en función del bien común, sino de los intereses del poder de un centro administrativo. Pero yo no soy quien para meterme en las decisiones de otras comunidades o naciones. Solo diré que a mí personalmente, me gustaría poder saber que en el año 2115 alguien no leerá documentos de 2015 sorprendiéndose de que nada ha cambiado con respecto a Cataluña.

Si queremos un verdadero cambio, no un cambio cosmético, o incluso regresivo, que es lo que prometen los futuros gobiernos de PSOE/Podemos ó PP/Ciutadans, tenemos una oportunidad inmejorable, y es, partiendo de cero, crear un nuevo Estado, libre de inercias pasadas, de sistemas anquilosados, herencia de un sistema borbónico centralista, de intereses creados y de un modo de pensar en el que todo se decide de forma jerárquica desde un centro político. Podemos construir una República donde la justicia social, la democracia participativa, la innovación y la actividad productiva vayan de la mano. Nada de esto está garantizado en el nuevo estado, pero solo será posible empezando de cero desde ese nuevo estado.

Mario Ezquerra és investigador Miguel Servet a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Barcelona), dins del grup Neurodegenerative diseases: Clinical and Experimental Research.