NEIX EL BLOG “CIENTÍFICS PER LA INDEPENDÈNCIA”
Per fer escoltar la seva veu i compartir les raons que els fan estar a favor de la independència de Catalunya
Sovint, el món sembla un lloc confús i inestable; es fa difícil identificar una línia clara de progrés moral, social o polític, i, moltes vegades, no sabem si avança o retrocedeix. Els esdeveniments recents a l’Orient Mitjà, per exemple, ens retrotrauen a una societat trista, opressiva i barbàrica que crèiem superada. Enmig d’aquest confusió, una activitat humana destaca en exhibir una direcció de progrés clara, diàfana, nítida. Es tracta de la ciència i de la tecnologia. Avui coneixem el món natural millor que ahir, però pitjor que demà, i la nostra capacitat per controlar-lo és cada cop més sofisticada: les comunicacions telemàtiques, la productivitat dels conreus, els mitjans de transport, els nous materials, la lluita contra les malalties, els viatges interplanetaris …
Sota estricte control democràtic, la recerca científica, i la capacitat tecnològica que aquesta proporciona, fa el món més segur i confortable. És una empresa que no coneix fronteres: és de la humanitat per a la humanitat. Però és responsabilitat, sobretot, d’aquelles nacions que, com Catalunya, han assolit un alt nivell de benestar econòmic i social. La contribució des del nostre país a aquesta empresa ha estat, tanmateix, molt limitada. La subordinació política, social i cultural a una nació, l’espanyola, que ens ha estat durant segles majoritàriament hostil, ens ha fet porucs, servils, poc ambiciosos—trets que són difícilment compatibles amb la ciència.
La tímida recuperació de la nostra dignitat com a nació els darrers anys s’ha vist, doncs, també reflectida en la nostra ciència, la qual avui en dia, almenys en determinades disciplines, està esdevenint capdavantera a Europa. Tanmateix, malgrat l’enorme impacte de la seva tasca en la societat, els científics a Catalunya són majoritàriament desconeguts pels ciutadans: no són convidats als debats, ni a les tertúlies radiofòniques, no fan rodes de premsa, la seva vida privada no desperta l’interès de la dels esportistes, els artistes o els actors. Contràriament a la visió gairebé caricaturesca que hom podria tenir, però, l’obsessió per la ciència no fa els científics aliens als reptes de les societats que els envolten. Catalunya viu un moment únic en la seva història, en el qual possiblement es jugui la seva pervivència com a nació. Els científics a Catalunya, com la resta de ciutadans, viuen intensament aquest moment. No sabem si la majoria són favorables o contraris a la independència de Catalunya. Sabem, això sí, que n’hi ha molts, entre ells els més reconeguts, que hi estan inqüestionablement a favor. Aquest blog és per escoltar-ne les raons.